Suggeriments conjunts de diverses entitats a l’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines “El Pla segueix sent un instrument de dominació de la natura i del territori i no d’adaptació als seus límits”. Així de contundents s’han mostrat els representants de 14 entitats respecte a l’Avantprojecte de Pla Territorial Parcial. “No assumeix el sobredesenvolupament que pateix la nostra societat i continua amb la inèrcia desenvolupista de les darreres dècades: segueix psicològicament ancorat en un suposat “endarreriment” econòmic i en el ja gastat discurs de la “manca d’infraestructures”, han afirmat.

Les entitats són l’Associació Naturalistes de Girona, LIMNOS, ADEPAR, Salvem el Pla de Vidreres, PLANACUMA, GEDENA, Salvem Sant Aniol, ARÇ, el Cercle per a la Sostenibilitat del Ripollès, Factoria de Sostenibilitat, Salvem les Valls, La Llémena Espai Natural, el Grup de Defensa del Ter i el Centre per a la Sostenibilitat Territorial.

Un Pla amb mancances

L’avantprojecte no té en compte aspectes com l’estalvi energètic, la política de gestió de residus, la gestió de l’aigua, etc. Tampoc el desenvolupament d’eines jurídiques necessàries per tal que els ajuntaments estableixin les seves estratègies de creixement segons el que ha establert el Pla per a cada un d’ells. A més, el Pla es veu mancat d’un anàlisi de la petjada ecològica de les comarques gironines dins del context planetari.

Creixements urbanístics desmesurats

El Pla manté sòls urbanitzables encara no desenvolupats que comporten creixements urbanístics desmesurats i contradictoris amb els propis objectius que estableix el mateix document. En aquest sentit cal que aquest estableixi terminis per a les revisions de planejament i que limiti el percentatge de creixement anual per municipi. “El creixement zero o desenvolupaments urbanístics que treballin exclusivament la densificació sense noves ocupacions de sòls no haurien de ser un tabú”, afirmen les entitats.

Pel que fa als polígons industrials es troba també a faltar una regulació i una limitació important per la planificació d’aquest tipus de sòls. Defensem que el Pla no ha de ser tan permissiu i generalista. Es proposa que acoti o localitzi aquests sòls i no permeti l’obertura de nous polígons industrials, si els actuals no estan omplerts i finalitzats.

El model continuista de les infraestructures

La mobilitat i les seves infraestructures segueixen un model de planificació continuista, que es recolza en el vehicle privat, el desenvolupament infinit de la xarxa viària i el manteniment del transport públic dins la marginalitat. El Pla hauria de plantejar la generació de proximitats, la reducció de km/persona anuals, la reducció de velocitat, és a dir, la pacificació de trànsit.

Les entitats demanen que el Pla Territorial Parcial de les CCGG sigui una eina per un canvi de model social i econòmic envers la sostenibilitat i, en cap cas, “un document burocràtic de poca influència social que passi de puntetes per damunt de temes tant transcendentals pel nostre futur”.