Fem servir cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la seva experiència online i recollir informació estadística sobre la seva navegació.
En continuar utilitzant aquesta web està acceptant la instal·lació i l'ús de cookies. Més informació a política de cookies  
Salvems els Rius Voluntariat ambiental de Girona WhatsNat, servei ciutadà de vigilància ambiental Concurs de Fotografia Naturalista SOSpeix, els límits del mar Itinerari Baix Ter Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines
6 de maig 2020

Els NATUS ens sumem al manifest que rebutja les campanyes de fumigació aeria pel "control" de l'eruga peluda del suro (Lymantria dispar) a les comarques del Vallès Oriental, Maresme i La Selva

Les entitats signants manifestem el nostre rebuig al tractament aeri que està duent a terme el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) per tal de controlar el pic de creixement de l’eruga peluda del suro ( Lymantria dispar ) a les comarques del Vallès Oriental, Maresme i La Selva durant els mesos d’abril i maig de 2020.



Els NATUS ens sumem al manifest que rebutja les campanyes de fumigació aeria pel
Els NATUS ens sumem al manifest que rebutja les campanyes de fumigació aeria pel
 
 

Malgrat l’espectacularitat d’aquest sobrecreixement, l’alzina surera és capaç de rebrotar de forma natural un cop l’insecte ha superat l’estadi de larva i per tant, des del punt de vista biològic, el pic de creixement de l’eruga no suposa un risc per a l’ecosistema. Per contra, el tractament aeri afectarà totes les espècies de lepidòpters en estadi de larva, malmetent la biodiversitat dels espais naturals on s’aplica i perjudicant de retruc els seus depredadors naturals. De fet, l’ús habitual del Bacillus thuringensis és per al control de plagues en conreus, i caldria qüestionar la seva aplicació en ecosistemes naturals.


Som conscients que aquest fenomen natural causa importants molèsties als veïns de les urbanitzacions del Montnegre i el Corredor, si bé no causa cap problema sanitari ni a persones ni a animals. Tanmateix entenem que aquests episodis de sobrecreixement de l’eruga poden tenir un impacte econòmic en els productors de suro, un sector que ja es troba amb moltes dificultats per mantenir una activitat forestal que cal preservar. En aquest sentit, pensem que cal aplicar mesures compensatòries per tal de minimitzar aquest impacte en l’explotació forestal i, si cal, mesures mitigadores per tal de minimitzar l’impacte material d’aquest fenomen en els habitatges de les urbanitzacions i altres infraestructures. En tot cas, però, es tracta d’una implicació econòmica en el sector del suro i material en els habitatges del bosc, però no d’un problema o un risc per a l’ecosistema, per la qual cosa les solucions no poden passar per actuar sobre tot l’ecosistema, sinó per pal·liar els danys materials que aquest creixement pugui causar.

Pels motius exposats exigim:


1. Que s’aturin aquests tractaments aeris a fi de valorar, si s’escau, l’aplicació de mesures compensatòries per al sector del suro i mitigadores pels habitatges de la zona. S’espera que l’explosió demogràfica de l’eruga peluda del suro estigui present durant un cicle que pot durar entre 2 i 4 anys; és per això que aquesta petició ha de mantenir la seva validesa més enllà de la campanya de 2020.

2. Que s’abandonin les pràctiques d’aplicació de productes químics al medi natural i es duguin a terme accions per potenciar la biodiversitat dels ecosistemes naturals i afavorir la seva evolució natural. Com demostren les pròpies dades aportades pel DARPA, any rere any s’incrementen les hectàrees afectades pel sobrecreixement que es vol combatre malgrat l’aplicació del producte esmentat (1.000 ha. el 2018, 6.000 ha. el 2019 i previsió de 10.000 ha. per al 2020).


3. Que enlloc de dur a terme aquests tractaments, es destinin aquests recursos públics al seguiment i foment de la biodiversitat, a fi d’assolir ecosistemes més resilients i en evolució natural, i a l’obtenció de dades objectives sobre les causes i afectació d’aquest sobrecreixement i altres afectacions al medi.


4. Que l’aplicació d’aquests productes, així com altres actuacions que poden afectar els ecosistemes forestals dels espais naturals, siguin avaluats, de manera fonamentada i objectiva, per l’administració competent en matèria de biodiversitat (Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya) des del punt de vista de la seva afectació a la fauna, la flora i els espais naturals protegits, i també a la salut humana (en especial a les persones amb sensibilitat química múltiple, com a sector més sensible de la població). En aquest útim cas demanem que l’administració competent en matèria de salut humana avalui l'efecte d'aquestes pràctiques sobre aquest grup,  com a sector més sensible de la població, donat que, tal i com indica la Resolución de la Dirección General de Sanidad de la Producción Agraria , amb número d’autorització 25336, el producte que es vol aplicar conté el Bacillus thuringinesis kurstaki soca PB-54 i és potencialment sensibilitzant per via cutània i via inhalatòria.


5. Que s’avaluï l’afectació dels tractaments que s’han vingut duent a terme en anys anteriors sobre la biodiversitat i el medi natural, en especial a la resta d’espècies de lepidòpters, atès que el producte aplicat, encara que biològic, no és selectiu i afecta totes les larves per igual, no només les de l’espècie que es vol combatre.


6. Que es faciliti la informació i els estudis realitzats sobre les afectacions d’aquest producte a les entitats sotasignants, i que se’ns informi d’aquests i altres tractaments que es duguin a terme en els espais naturals protegits, com ara els previstos o realitzats per combatre el coleòpter barrinador del pi ( Tomicus sp. ) o la processionària del pi ( Thaumatopoea pytiocampa ).


7. Estudiar les possibles afectacions que el pic de creixement de l’eruga pugui tenir en el sector del suro i implementar, si cal, les mesures compensatòries o pal·liatives adients per tal de minimitzar-ne l'impacte en aquest sector.


8. Facilitar informació contrastada a la ciutadania en relació a aquests fenòmens naturals, qualificats com a plagues, i la seva activitat cíclica i naturalitat, a fi de reconduir, de manera pedagògica, l’alarma social, sovint acompanyada d’un cert desconeixement, que genera la seva presència.


Comparteix-ho a les xarxes socials