Hortes de Santa Eugènia

Paisatge Hortes de Santa Eugènia

Entre les Deveses de Salt i el riu Güell s’estenen les hortes de Santa Eugènia i de Salt. Cada dia moltes persones gaudeixen d’aquest espai, com a lloc de relaxació, per fer esport, o fent hort.

Pels barris propers també actua de barrera natural contra possibles inundacions del riu Ter, així com una font de frescor i aire net.

La varietat de vegetació, cultius i ambients aquàtics des del Ter fins a la sèquia Monar, es tradueixen en una gran biodiversitat de flora i fauna, amb espècies protegides a nivell internacional.

Municipi

Girona

Comarca

Gironès

Coordenades (UTM)

484007,3; 4647882,1

Mapa Hortes de Santa Eugènia

Superfície (ha)

41.40

Entitats col·lectius i persones implicades en la defensa de l’espai

Plataforma en defensa de les Hortes i Ribes del Ter, Associació de veïns de Santa Eugènia i Associació de Naturalistes de Girona.

Història

La principal amenaça per les Hortes de Santa Eugènia es tracta d’un vial que uniria (al nord) la rotonda de la Nestlé a la sortida Girona Oest de l’AP7 amb Fornells de la Selva (al sud), travessant el bellmig de les hortes de Salt i de Santa Eugènia pel límit municipal entre els termes de Girona i Salt. El creixement urbanístic és l’altre gran amenaça històrica sobre l’espai.

L’any 2000 aprofitant la revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana (PGOU) de Salt i Girona es posa sobre la taula la construcció del vial, anomenat Ronda Oest. Els alcaldes Joaquim Nadal (Girona) i Jaume Torramadé (Salt) van considerar que era un bon projecte per a la ciutat, per millorar les connexions entre els municipis de l’Àrea Urbana de Girona.

Hortes de Santa Eugènia

El 2001 els grups polítics IC-V i ERC, i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) van presentar al·legacions contra el projecte, juntament amb l’Associació de Veïns de Santa Eugènia (AVSE) per l’impacte irreversible que es produiria sobre aquest pulmó verd i de lleure d’ambdues ciutats, així com als ecosistemes fluvials i de ribera del riu Ter. A finals del 2001 l’entitat naturalista Societat d’Estudis i Recerca de Salt (SERS) també va presentar al·legacions contra el vial durant el període d’al·legacions del Pla General de Girona. L’Ajuntament va rebutjar les al·legacions, ja que considerà que el vial entre Sant Gregori i Santa Eugènia era molt important per garantir unes bones comunicacions entre els municipis de l’àrea metropolitana.

L’any 2003, ICV-EA va proposa desclasificar el vial de les hortes de Santa Eugènia. Advertien que la pressió urbanística amenaçava les hortes i reclamaven un Pla Especial de Protecció del Sòl No Urbanitzable per conservar-les, mesura que va recollir el Pla General, si bé amb una retallada important de l’àmbit a preservar entre Els Maristes i la rotonda del Palau Firal; sector actualment ocupat per grans superfícies, un fast-food, aparcaments i un nova esidència per a persones d’edat avançada.

El mateix any, l’AVSE i l’ANG s’oposaven al Pla Especial Torroella-Nestlé ja que suposava el primer pas per a la construcció del vial de les hortes. L’ANG demanava a l’Ajuntament que el Consell Municipal de Sostenibilitat emetés un dictamen tècnic sobre la compatibilitat entre el projecte del vial i el desenvolupament sostenible de la ciutat. Tot i això el Ple de l’ajuntament va aprovar el Pla Especial l’única oposició de ICV-EA. L’ANG va denunciar que l’aprovació d’aquest pla deixava les portes obertes a la construcció del vial.

El 19 de gener 2005, l’AVSE, Associació de Veïns de Sant Narcís, l’ANG, Mou-te en Bici, Grup de defensa del Territori (GDT), el Casal Independentista El Forn, el sindicat UGT, i l’agrupació local de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), van signar el manifest de constitució de la Plataforma per la Defensa de les Hortes i les Ribes del Ter (PDHRT), que va iniciar una campanya de forta oposició al projecte del vial.

El mateix any es va redactar i aprovar el Pla Especial de protecció de les Hortes de Santa Eugènia. La PDHRT està a favor del pla, però demana que s’elimini la reserva de sòl pel projecte del vial. Per incrementar la pressió a l’ajuntament, l’AVSE va començar una campanya de recollida de firmes en congtra del vial. En paral·lel, part de l’àmbit (el Ter, els aiguamolls de Santa Eugènia i els bosc de ribera) va ser inclòs a la proposta Xarxa Natura 2000 d’espais naturals d’interès a nivell europeu que la Generalitat de Catalunya va presentar a les institucions comunitàries.

Fins el 2008, el Pla Especial de les Hortes és vigent i es porten a terme les actuacions proposades, una d’elles la creació dels Aiguamolls entre els horts i el riu Ter. Però el 2009 una sentència del tribunal superior de justícia de Catalunya va invalidar el Pla Especial. La sentència va respondre a un recurs contenciós de l’Associació de Propietaris de les Hortes de Santa Eugènia iniciat el 2005, ja que l’entitat no estava conforme amb la gestió de les hortes que proposava el pla. Avui en dia el Pla Especial continua suspès, a l’espera de nous procediments judicials i negociacions amb l’entitat opositora.

El 2011 ICV-EUiA amb el suport de la CUP van presentar una moció instant l’ajuntament a iniciar els tràmits per a al supressió del vial de les Hortes, i modificar els PGOU el Pla Especial de les Hortes per adequar la seva cartografia i suprimir les referències al vial. La moció va ser aprovada per àmplia majoria del Ple a principis del mandat de Carles Puigdemont.

Tot i això, el 31 de juliol 2018 es torna a aprovar una moció que novament insta a l’eliminació del vial de les Hortes Santa Eugènia, a proposta del grup municipal ERC-Més. Arran de la moció de 2011 es creia que el vial havia estat eliminat, però en realitat entre 2011 i 2018 mai es van dur a terme els tràmits corresponents. A 2019 el vial continua present i amenaçant les Hortes, com a reserva de sòl al PGOU, al Pla Especial de les Hortes, i al Pla Director Urbanístic de l’Àrea Urbana de Girona. Serà necessària una tercera moció i més pressió ciutadana perquè l’Ajuntament de Girona faci efectiu el compromís unànim del Ple d’eliminar aquest vial d’un dels espais naturals més utilitzats i rics a nivell ecològic de la ciutat?

Situació legal i urbanística

  • 2002: El Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de Girona divideix la superfície corresponent a l’àmbit de Les Hortes en sistema de Parc Agrícola i Sistema de Parc Fluvial i Deveses.
  • 2005: Aprovació del Pla Especial de les Hortes de Santa Eugènia.
  • 2005: Incorporació parcial de l’espai a la Xarxa Natura 2000.
  • 2019: El vial continua com a reserva de sòl i proposta d”infraestructura al PGOU, al Pla Especial de les Hortes, i al Pla Director Urbanístic de l’Àrea Urbana de Girona.
Flora Hortes de Santa Eugènia

Figures de protecció

  • Pla Especial de les Hortes de Santa Eugènia vigent entre 2005-2008, però suspès en l’actualitat.
    Els aiguamolls de Santa Eugènia, el bosc de ribera i el riu Ter van ser incorporats a la Xarxa Natura 2000.

Elements patrimonials

El patrimoni cultural de les Hortes està format pels masos i barraques i altres elements constructius destinats a l’explotació hortícola o a l’aprofitament de les aigües dels recs, tals com: tanques, parets de protecció, safareigs, ponts, passeres, dipòsits de comuna, entre d’altres. L’element més destacat és sens dubte la Sèquia Monar amb referències històriques des del s. X. Simbolitza la frontera entre la zona urbana i la zona d’hortes, però també amb una plana d’inundable per a episodis de crescuda del riu Ter quan aquest no venia regulat pels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. També és l’origen de la industrialització de Salt i Girona amb aprofitaments hidràulics per a la producció d’electricitat, o font d’energia per a gràns fàbriques tèxtils (com la Marfà a Girona i la Coma Cros a Salt) i molins fariners. De la sèquia també en neix la xarxa de recs amb tot el sistema de bagants i distribuïdors de les hortes; un miler d’anys d’història que segueixen alimentant la població de la ciutat.

Propietat de l’espai

El 70% dels horts estan en mans privades i el 30% de l’espai en mans públiques que correspon a camins, recs i 300 horts municipals.

Descripció dels hàbitats

En l’àmbit d’actuació del Pla Especial de les Hortes de Santa Eugènia hi trobem tres espais ben diferenciats que són: l’agrícola, els aiguamolls i el sistema fluvial del Ter.

Alls a les Hortes de Santa Eugènia

Entorn de l’espai

L’àmbit queda definit al nord pel marge dret del Ter, a l’est pel Parador del Güell, al sud per la sèquia Monar i la façana de la ciutat com espai de fons (barri de Santa Eugènia), i a l’oest pel límit municipal entre Salt i Girona.

Usos i gestió existents

Pel que fa a les hortes privades el seu ús es per producció hortícola, tant de consum propi com per a la venda. En terrenys públics, l’Ajuntament de Girona gestiona els camins i recs, i l’Associació d’Usuaris de les Hortes s’ocupa dels horts municipals; dels 300 horts municipals 27 són horts socials cedits a La Sopa, Càritas, escoles, i altres entitats amb finalitats socials o educatives.

Hortes de Santa Eugènia

Amenaces i impactes

Amenaces: la construcció d’un vial de 16 metres d’amplada des de la sortida de l’AP7 Girona Oest fins la plaça Núria Terés, travessant el riu Ter i una part de les Hortes.
Impactes actuals: la gran influència urbana que envolta aquesta zona natural, que ocasiona impactes com: contaminació atmosfèrica, deixalles, falta de connectivitat de moltes espècies, introducció d’espècies invasores, entre d’altres.

Restauració i conservació de l’espai

S’han restaurat i creat les hortes municipals donant l’oportunitat d’utilitzar una horta a molta gent de la ciutat. S’han creat els aiguamolls de Santa Eugènia, afavorint la conservació de la biodiversitat de l’entorn de les hortes i el riu Ter.

Recull de serveis ecosistèmics associats

Els principals serveis ecosistèmics de les hortes són: d’aprofitament (alimentació tant fruites com verdures) i de serveis (esport, lleure i oci).

Serveis Ecosistèmics Hortes de Santa Eugènia