Fem servir cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la seva experiència online i recollir informació estadística sobre la seva navegació.
En continuar utilitzant aquesta web està acceptant la instal·lació i l'ús de cookies. Més informació a política de cookies  
E-rutes
Descoberta de les iniciatives d’eficiència energètica a la ciutat de Girona

El cas de Girona

El metabolisme energètic actual de la ciutat

Girona es considera una ciutat de mida mitjana, que necessita anualment 1.911.893 MWh, els quals suposen 25,4MWh per habitant. Per tal de poder obtenir aquesta quantitat d’energia, la ciutat obté el 76% de fora la ciutat, i la resta (24%) la produeix ella mateixa.

De l’energia que es produeix a la pròpia ciutat només un 2% prové de fonts renovables (solar, biomassa, geotèrmica, hidràulica), i la resta prové de fonts no renovables.

El funcionament diari de la ciutat requereix energia tant per als serveis que l’Ajuntament facilita a la ciutadania, com el transport públic, les escoles, l'enllumenat, etc; com l'energia que els propis habitants utilitzen per escalfar-se, per obtenir l’aigua calenta, pel transport privat, etc. L’energia necessària per a l’activitat diària municipal, l’anomenada “sector municipal”, només representa una petita part del total d’energia que la ciutat requereix diàriament, és a dir, només el 2%. La restant, el 98%, és l’anomenada “sector comunitari”, i representa l'energia que els habitants utilitzen a les cases, a les empreses privades i a les indústries.

L’energia que necessita el sector municipal, que com ja hem indicat només representa el 2% del total de la ciutat, es destina gairebé a parts iguals al subministre i depuració d’aigua (26%), a l’enllumental públic (30%), i al manteniment d’edificis municipals (26%). En menys mesura, el manteniment de vehicles de l’Ajuntament també necessita energia, la qual representa el 18% del total del sector municipal. La despesa d’energia en el tractament de residus és pràcticament 0 ja que s’incineren bona part dels residus, i aquest fet suposa que se’n produeix.

Per altra banda, el sector comunitari, el qual és el que té major pes en el consum total d’energia de la ciutat (98%), té un clar consumidor majoritari d’energia, es tracta del transport, i en aquest cas transport de vehicles privats, el qual representa el 49% del total. Curiosament, la pròpia producció d’energia també en necessita, i aquesta representa el 20% del total del consum. El consum residencial, és a dir, el necessari per a viure a les llars, representa el 17% del total d’energia; i el consum del comerç i institucions el 12%. Finalment, l’energia que necessita la indústria només representa l’1% del total d’energia del sector comunitari.

Les emissions actuals de gasos d’efecte hivernacle

Les emissions actuals a la ciutat de Girona corresponen a 7,9 t CO2 equivalent per habitant. La distribució entre el sector municipal i el sector comunitari és el mateix que trobem en el consum d’energia, a on el sector comunitari és el responsable de gairebé el 98% del total d’emissions.

Del total d’emissions que es produeixen al sector municipal, s’observa que el 44% prové del tractament de residus, el 19 % del subministre i depuració d’aigua, el 16% de l’enllumenat, el 15% dels edificis municipals i el 6% de la flota de vehicles de l’Ajuntament.

I de les emissions generades pel sector comunitari, s’observa que el 44% les genera el transport privat, el 34% les llars dels ciutadans, el 21% el comerç i institucions i el 2% la indústria.

Pla de mitigació del canvi climàtic de Girona

Juntament amb uns altres 2.000 municipis d’arreu de la Unió Europea, la ciutat de Girona adoptà a través del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses el compromís de reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’any 1990 en un 20% arribat l’any 2020. El conjunt d’intervencions permetran no només corregir la tendència a l’alça actual de les emissions de CO2, sinó disminuir-ne la quantitat per habitant des de les 6,4 tones de l’any 1990 a les 4,7 tones l’any 2020.

A causa del creixement demogràfic i de l’activitat que s’ha produït en els darrers 20 anys, les emissions de CO2 també han augmentat, obligant a adoptar mesures ambicioses per tal d'aconseguir aquell objectiu.

D’acord amb aquesta visió, la Girona del 2020, amb una població estimada de 105.000 habitants emetrà un total de 490.000 tones de CO2 a l’atmosfera, és a dir, unes 60.000 tones més de les que emetien els 69.000 habitants que tenia la ciutat el 1990. Aquest marge per al creixement de les emissions de GEH deixa al municipi en una situació avantatjosa vers el compliment dels seus compromisos en la lluita contra el canvi climàtic.

El ritme de les reduccions s’haurà d’intensificar en els propers anys per assolir un resultat plenament satisfactori.

Aquest pla és el full de ruta que permetrà a la ciutat de Girona aportar la seva contribució al compliment dels objectius assumits per la Unió Europea a través del Compromís de Kioto.

Amb l’aplicació del Pla de Mitigació pel Canvi Climàtic, el 2020 la demanda energètica total de Girona seria d’uns 1,76 milions de MWh, el que representaria en termes absoluts 150.000 MWH menys que l’actual. D’altra banda, Girona experimentaria un salt important en l’ús de les energies renovables, i passaria dels 88.000 MWh actuals del 2010 a gairebé uns 400.000 MWh d’energia neta pel 2020.

L’assoliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a la ciutat de Girona depèn de la coordinació entre els diferents sectors de l’administració pública local i els de la pròpia comunitat (residents, comerços, indústria, mobilitat, etc.). Tots ells tenen la possibilitat de contribuir, en major o menor mesura, a la reducció d’un 20% de les emissions de GEH de la ciutat de cara a l’any 2020.

El Pla Local de Mitigació del Canvi Climàtic a Girona que proposa una sèrie d’accions que permetran aconseguir la disminució ambicionada.

Les accions queden repartides en dos àmbits d’actuació: l’un referent a l’àmbit d’intervenció de l’administració local i les activitats vinculades a la seva gestió, i l’altre dirigit a la comunitat ciutadana. Per cadascun d’aquests dos àmbits, a més, es desgranen les accions a realitzar en funció dels diversos sectors o àrees que s’hi identifiquen, com poden ser els edificis públics, la gestió de l’aigua i els residus, l’enllumenat públic, el parc d’habitatges residencials, el sector comercial, l’industrial o el transport.

Per tal d'assegurar l’aplicació i efectivitat de les mesures proposades al pla, es crearà una taula sobre el clima, amb representació de les diferents àrees de l’Ajuntament, del sector productiu de la ciutat i del conjunt de la ciutadania.

Combinant els esforços a realitzar per cadascun dels agents des dels diferents sectors i activitats, es passarà d’unes emissions per habitant de 6,4 tones equivalents de CO2 l’any 1990 a un valor de 4,7 tones equivalents de CO2 per càpita l’any 2020.

A més del compliment dels objectius fixats al Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses, aquestes xifres suposaran l’estalvi de prop de 430.000 tones de CO2. Aquesta reducció suposa una contribució ben significativa per part d’una ciutat mitjana com Girona vers l’assoliment dels compromisos establerts al Protocol de Kyoto.

Més informació a:
Pacte d’alcaldes i alcaldesses
Projecte LAKS
Iclei

L’estratègia municipal 2020

Les prediccions per a l’any 2010 a la ciutat de Girona indiquen que el número d’habitants assolirà la xifra de 105.358. Segons les extrapolacions des de 1990, i assumint que des de llavors es vol aconseguir reduir un 20% la despesa energètica de la ciutat, es vol aconseguir que aquesta sigui de 1.760.822 MWh, és a dir, 16,7 MWh per habitant. I es passarà d’unes emissions per habitant de 6,4 tones equivalents de CO2 l’any 1990 a un valor de 4,7 tones equivalents de CO2 per càpita l’any 2020.

Es preveu que la distribució de la demanda d’energia entre sector municipal i comunitari no varii gaire respecte l’actual, i que el 2020 la municipal sigui del 3% del total, i la comunitària la resta.

Es preveu que per l’any 2020 el 22% de l’energia utilitzada a la ciutat sigui de fonts renovables (6% produïda a la pròpia ciutat i 16% importada). El 78% restant serà de fonts no renovables, de les quals el 37% es produirà a la pròpia ciutat i el 41% s’importarà.

Amb l’aplicació del Pacte d’Alcaldes i llur Pla d’Acció d’Energia Sostenible (SEAP) el 2020 la demanda energètica total de Girona serà de 1,76milions de MWh, això representa en termes absoluts 150.000 MWh menys que el 2001.

Objectiu : Reduir un 20% la demanda energètica per càpita respecte els nivells de 1990.

Girona experimentarà un salt abismal en llur proporció d’energies renovables. Passarà de 88.000 MWh estimats pel 2010 a gairebé 400.000 MWh d’energia neta el 2020;més de 4 vegades més.

Objectiu : Assolir un 20% mix energètic a partir de fonts renovables el 2020.

Mitjançant les polítiques i accions d’estalvi, eficiència i foment de les energies renovables del PAES, el 2020 Girona podrà rebaixar les emissions de GEH per càpita a 4,7 t CO2 eq/hab i així contribuir a una lluita efectiva contra el canvi climàtic.

Objectiu: Reduir un 20% les emissions de GEH per càpita respecte els nivells de 1990.

© 2012 Associació Naturalistes de Girona
Crèdits