El canvi climàtic
El canvi climàtic és un fet
La concentració de CO2 està augmentant cada vegada més. Les oscil·lacions anuals (forma de serra) s’expliquen per la diferència d’emissió i absorció entre estiu i hivern. La causa que el CO2 incrementi d’aquesta manera és principalment degut a les activitats humanes portades a terme a partir de la revolució industrial, que han aportat gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera. La conseqüència de l’augment de la concentració de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera és que incrementa l’efecte hivernacle, i augmenta la temperatura mitjana del planeta. Aquest fenomen és el coneix de manera genèrica com CANVI CLIMÀTIC.
Parlem de canvi climàtic quan s’observa una variació de les característiques climàtiques d’un lloc determinat i al llarg del temps. Una de les eines fonamentals per estudiar aquest fenomen són les bases de dades generades per les estacions meteorològiques, que proporcionen la base necessària per estudiar l’evolució dels elements del clima (temperatura, precipitació, humitat, etc) en períodes prou llargs com per a poder extreure’n conclusions fiables. Diem que hi ha canvi climàtic quan s’observa una variació en les oscil·lacions normals del clima.
Segons les previsions, s’estima que la temperatura mitjana de la Terra, augmentarà entre 1,4 i 5,8ºC entre el 1990 i el 2100. Aquest canvi d’uns pocs graus , que es produirà en un període d’uns centenars d’anys, és el que es va produir en temps anteriors entre glaciació i glaciació, és a dir, en milers d’anys. Sense l’efecte hivernacle no podríem viure a la Terra ja que la temperatura seria de -18ºC. No obstant l’augment de gasos que provoquen l’efecte hivernacle fa que els raigs infraroigs reflectits quedin atrapats a l’atmosfera, i vagi augmentant la temperatura mitjana del planeta de forma gradual. No obstant, no tots els gasos tenen el mateix efecte, ja que depèn del seu temps de residència a l’atmosfera i el seu poder d’adsorció de calor.
Per a cada gas es calcula la quantitat de CO2 necessària per tenir un efecte equivalent. El CO2 és el que contribueix més a l’efecte hivernacle, no perquè sigui el que contamina més, sinó perquè és el que es produeix més.
Gasos que formen l’efecte hivernacle:
| Nom | Fórmula | Origen | GWP* a 20 anys |
|---|---|---|---|
| Diòxid de Carboni | CO2 | Natural i antropogènic | 1 |
| Vapor d’aigua | H2O | Natural i antropogènic | |
| Metalls pesants (plom, mercuri, cadmi,…) | Pb, Hg, Cd, ... | Antropogènic | |
| Oxigen | O2 | Natural i antropogènic | |
| Diòxid de sofre | SO2 | Natural i antropogènic | |
| Metà | CH4 | Natural i antropogènic | 62 |
| Ozó | O3 | Natural i antropogènic | |
| Òxid nitrós | N2O | Natural i antropogènic | 290 |
*GWP: Índex global d’escalfament expressat en kg CO2 equivalent/kg gas FONT: IPCC
Impactes del canvi climàtic
Les conseqüències seran moltes i molt diverses, i aquestes no es produiran igual a tot el planeta. A latituds pròximes a l’equador els canvis de temperatura poden ser de pocs graus (2-4ºC), però als pols les temperatures poden arribar a augmentar fins a 12ºC en els pròxims 100 anys. També es parla de l’augment dels desastres naturals (El Niño, terratrèmols, etc), i de l’increment del nivell del mar, el qual serà d’entre 18 i 80 cm (amb greus problemes d’inundacions a terres costaneres associats).
També s’estudia com incrementaran els incendis forestals , les tempestes, l’erosió, la desertització, … també l’extinció d’espècies, i per tant la pèrdua de biodiversitat. També es parla de la salinització dels aqüífers, de l’increment de plagues i malalties tropicals, i possibles migracions humanes massives.
| Efectes sobre l’aigua | Increment de la temperatura mitjana global del planeta |
|---|---|
| Expansió tèrmica de l’oceà, és a dir,quan la temperatura augmenta, l’aigua s’escalfa, disminueix la seva densitat i ocupa més volum | |
| Fusió de les glaceres i dels casquets polars | |
| Variació del règim de precipitacions | |
| Variació del nivell del mar d’entre 18i 80 cm en un centenar d’anys | |
| Inundació de les zones costaneres que són les més fèrtils i més poblades | |
| Disminució de les nevades, canvi dels vents i dels corrents oceànics | |
| Pèrdua d’esculls coral·lins a causa de l’increment de la temperatura de l’aigua | |
| Extinció d’espècies i per tant pèrdua de biodiversitat | |
| Eutrofització, és a dir, procés d’acumulació de sals minerals (nutrients) a les aigües dolces o salades que provoca un creixement massiu d’organismes, fonamentalment algues, i una disminució de la concentració d’oxigen | |
| Efectes dobre el sòl | Increment de la temperatura mitjana global del planeta |
| Pèrdua de cultius | |
| Extinció d’espècies i per tant pèrdua de biodiversitat | |
| Increment de l’evaporació a determinades zones | |
| Salinització dels pous | |
| Acidificació dels pous | |
| Erosió i desertització | |
| Manca d’aigua de qualitat | |
| Increment dels incendis forestals | |
| Efectes socials, polítics i econòmics | Increment de la temperatura mitjana global del planeta |
| Migracions massives de persones de les zones costaneres cap a les zones d’interior | |
| Augment del racisme i la xenofòbia com a conseqüència de la presència d’immigrants procedents de països a on s’han deteriorat les condicions de vida degut al canvi climàtic | |
| Increment de les malalties respiratòries per a la disminució de la qualitat de l’aire | |
| Migració d’insectes portadors de malalties a zones del nord, increment de les plagues i malalties tropicals, | |
| Pèrdua de moltes zones de pesca | |
| Desequilibri econòmic entre països del nord i del sud | |
| Acords polítics per a disminuir les emissions de gasos amb efecte hivernacle | |
| Ajuts a les empreses que apostin per a les tecnologies netes |
Acords internacionals
Des de fa molt de temps que es parla del canvi climàtic. Des de 1979 han tingut lloc diferents esdeveniments amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera i, així, frenar, el canvi climàtic.
Existeix el protocol de Kyoto i el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. El Protocol es va aprovar a Kyoto el 1997, i esdevé una fita històrica a on els països industrialitzats es comprometen amb la causa jurídicament.
El Protocol detalla les polítiques i mesures que han d’emprendre els diferents països. Així mateix especifica els els principals gasos amb efecte hivernacle i es detallen els principals sectors econòmics que són els principals emissors d’aquests.
El protocol demana una utilització més eficient de l’energia, la reforma dels sectors del transport i la producció d’energia, la promoció de formes d’energia renovables, la supressió gradual de mesures fiscals contràries als objectius del Protocol i del Conveni, la limitació de les emissions de gas metà procedent de la gestió de les deixalles i dels sistemes de subministrament d’energia, la protecció dels boscos i altres embornals de carboni, etc. Nivells de CO2 que diferents països es van comprometre a reduir pel període 2008-2012:
Crèdits