Defensa del Territori

Si voleu conèixer l'activitat de la comissió podeu visitar el nostre bloc.

• Projecte d’ampliació del circuit permanent no tancat de Cal Nuassar per a la pràctica d’esports motoritzats (trial), en terrenys de la zona de Puigfrancor al Terme Municipal de Camprodon (Ripollès)
• Avantprojecte de Llei d’Ordenació del Litoral
• PACES de Girona (Pacte d'alcaldes pel clima)
• Avanç del projecte constructiu de l’espigó transversal d’escullera a la platja de la Punta
• Avanç del Projecte de Via Ferrata al Rec de Ses Gralles al T.M. Begur
• Projecte constructiu de Red Elèctrica Espanyola de la línia aèria de transport d'energia elèctrica, de simple circuit, a 220Kv entre SE Juià i SE la Farga 
• Pla de Ports de Catalunya 2016-2030
• Modificació del PRUG de l’àrea protegida de les illes Medes
• Gestió i explotació de la planta de residus de Solius
• Constitució de la Plataforma Resposta al Midcat i presentació d'al·legacions en la tramitació d'aquest gasoducte com a Projecte d'Interès Comunitari
• Denúncia al Circuit de trial Figuipark, Sant Sadurní de l’Heura

• Projecte de dragat port de l'Estartit
• Modificació puntual PGOU Pals
• Estudi d'Impacte Ambiental rompuda forestal Parets d'Empordà
• Explotació sorrera “Les Sorres”
• Aprovació millora ramal autopista C-32 Blanes – Lloret de Mar
• Avanç del Pla especial urbanístic d'ordenació activitats extractives de Vilademuls
• Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) del Pla especial d'actuació en situació de sequera (PES) promogut per l'ACA
• Restauració permís investigació minera “Serentill”
• Modificació del Pla rector d'ús i gestió de les Medes

• 3 plecs d’al•legacions al Decret Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021. Aquest cas també es va fer arribar al Síndic de Greuges i a la Comissió antifrau de Catalunya.
• AIA simplificada Gestió de residus perillosos i no perillosos.
• Pla d'ordenació urbanistica municipal del terme municipal de Palau sator.
• Pla de Gestio de l'Aigua i del Programa de Mesures.
• Informació pública en ampliació del EIA granja d'engreix pollastres Vall de Solius.
• Al•legacions POUM de Pals.
• Pla rector d'ús i gestió de l'àrea protegida de les Illes Medes.
• Programa general de Prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20)
• Proposta de rompuda forestal a la zona de Parets d’Empordà dins el T.M. de Vilademuls.

• Projecte constructiu del gual d’accés a la batllia sobre el riu Ter a Sant Joan de les Abadesses (19 de febrer)
• Projecte d'urbanització PAU 10 "Pineda d'en Gori" (2 de febrer)
• Projecte de construcció d’hivernacles destinats a Planta de Salmorres en sòl no urbanitzable al veïnat de l’església de Sant Esteve de Llémena (febrer)
• Pla Especial del centre de gestió de residus de la Garrotxa (19 de febrer)
• PGOU núm. 51 de delimitació del Pla Especial de l’Aurora a Girona (6 de març)
• Estudi d’impacte ambiental del projecte “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears” (11 de març)
• Solicitud de Permisos de Investigación de Hidrocarburos denominados «Nordeste 1», «Nordeste 2», «Nordeste 3», «Nordeste 4», «Nordeste 5», «Nordeste 6», «Nordeste 7», «Nordeste 8», «Nordeste 9», «Nordeste 10», «Nordeste 11» y «Nordeste 12» (11 de març)
• Pla Especial Urbanístic del Molí de Pals (2 d’abril)
• Decret de creació de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (4 d’abril)
• Projecte per a la instal•lació d’una àrea de circulació per al lleure i l’esport de trial, en sòl no urbanitzable, a la finca de Can Pagès de Sant Esteve de Llémena (11 d’abril)
• Avantprojecte de llei d’avaluació ambiental (25 de maig)
• Expedient de revisió dels títols d’aprofitament d’aigua dels quals és titular la Sociedad General de Aguas de Barcelona i que formen part de les instal•lacions que integren la xarxa d’abastament del sistema Ter-Llobregat (28 de maig)
• Avanç del Pla Especial urbanístic per a les instal•lacions de tractament de residus de Solius. T.M. de Llagostera i Santa Cristina d’Aro. Gironès i Baix Empordà (6 de juny)
• Avantprojecte de millora i optimitzacio de les infraestructures d'abric del port de l'Estartit (3 de juliol)
• Pla Especial per a la implantació d’un centre de recollida d’animals a Can Jordi (4 de juliol)
• Modificació puntual en l’àmbit de la Plaça del Castell de Peratallada (17 de juliol)
• Pla de mobilitat urbana de Girona (30 de novembre)
• Pla D’ordenació Urbanística Municipal de Pals (2 de desembre)

• Avanç del Pla especial de protecció del càmping Delfin Verde (PEP 6)
• Consulta avaluació ambiental: POUM de Vilademuls
• Projecte d’actuacions per a la conservació i el foment de nous usos del Rec del Molí de Pals, al Baix Ter
• Pla d’ordenació urbanística municipal d’Hostalric
• Projecte petita instal·lació eòlica de vistamonells, T.M. Blanes
• Projecte petita instal·lació eòlica de Visteró, T.M. Santa Cristina d’Aro
• Projecte petita instal·lació eòlica del Torrent, T.M. Sant Gregori
• Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2014-2020.
• Millora general variant de Torroella de Montgrí. Carretera C-31. PK 348+000 al 355+570 tram: Torroella de Montgrí-Gualta-Verges
• Projecte de variant elèctrica aèria 110KV SE Juià-SE Castell d’Aro
• Pla de determinació de les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya
• Projecte constructiu de millora del regadiu de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, St. Jordi Desvalls (Gironès), Colomers i Jafre (Baix Empordà
• Planta de tractament i valorització de residus al paratge Els Ramals promogut per Servitransfer SL.
• Investigació d’hidrocarburs en diferents zones de Catalunya (Osona, La Garrotxa, La Segarra) mitjançant l'ús de la fractura hidràulica (fracking), a l’empresa Montero Energy Corporation, SL

Actualment abasta prop de 280.000 hectàrees d’interès natural paisatgístic (47% del territori gironí) que no es troben inclosos ni en el PEIN ni en la Xarxa Natura 2000, tot i presentar sistemes naturals de gran interès i espècies de flora i fauna singulars, rares, representatives i fràgils.

El model econòmic en el que vivim es sosté sobre una base material que consisteix, principalment, en l’extracció i combustió de recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó), que permeten l’obtenció del que fins fa poc era energia barata i abundant. Aquest mètode de producció s’ha demostrat a la vegada insostenible -degut a la no renovabilitat dels recursos que utilitza- i generador de forts impactes, tant al medi com a les persones.

L’energia, vector satisfactor de les necessitats més indispensables, ha esdevingut un recurs mercantilitzat, i el seu accés no es basa en criteris d’equitat i justícia social i ambiental sinó en criteris lucratius. La crisi econòmica que estem vivint, propiciada en bona part pel propi esgotament dels recursos fòssils, ha visibilitzat els impactes sobre les persones que té aquesta concepció de l’energia, abocant, només a Catalunya, a més del 13% de la població a viure en situació de pobresa energètica.

Els mateixos criteris de benefici econòmic són els que expliquen com és que vivim en un territori amb gran potencial d’aprofitament de fonts energètiques renovables i, en canvi, els recursos que s’utilitzen són d’aquells racons de la Terra que ofereixen una millor relació cost-benefici per a les empreses que els exploten, convertint-nos en un país depenent energèticament. A més, molts costos (monetaris o no) relacionats amb l’extracció d’aquests recursos són externalitzats, i sovint deixen una empremta de contaminació, degradació ambiental, explotació laboral, violència i pobresa als països exportadors.

Avui vivim una nova fase en la que l’encariment dels recursos fòssils i les noves tendències d’especulació sobre el territori en el context de la crisi financera, promouen l’extracció de les últimes reserves disponibles, amb noves tècniques d’extracció fins ara inviables. L’aparició del fracking i l’extensió de les exploracions i explotacions d’hidrocarburs al litoral de casa nostra i d’urnai a l’Alta Anoia no responen a demandes ciutadanes ni tampoc hi revertiran positivament. Actualment no tenim capacitat de control ni decisió sobre els mitjans de producció energètics: enlloc de ser capaços de decidir què, com, quant i per a què volem utilitzar l’energia, a dia d’avui som mers clients de serveis energètics.

Per la seva banda, el model de desenvolupament que hem estat seguint no és aliè a aquestes variables. Sota el paradigma de creixement infinit i energia “barata”, la variable de la sostenibilitat ha tingut un paper residual en les polítiques d’ocupació del territori. La distribució geogràfica de les activitats productives i les polítiques urbanístiques són totalment contradictòries des d’una òptica d’estalvi i eficiència energètica. El transport representa un 40% del consum energètic a Catalunya, i a tot el món és responsable d’una quarta part de les emissions de CO2. D’aquest transport, la pràctica totalitat es realitza mitjançant la combustió del petroli, recurs que segons la pròpia Agència Internacional de l’Energia va assolir el seu pic de producció l’any 2006.

Creiem que és no només necessari sinó imperatiu treballar per superar la situació actual. Cal posar sobre la taula el model social que volem construir per a les properes dècades, ja que això definirà les necessitats materials associades a ell. Considerant els impactes i les desigualtats que genera el model de producció actual, apostem per un canvi profund de paradigma, basat en els següents criteris:

– Democràcia: hem de ser capaços de decidir què produïm, com ho produïm i, sobretot, per a què ho produïm. La generació d’energia ha de respondre en primer lloc a criteris i necessitats socials col·lectivament identificats.

– Control social dels mitjans de producció: lluny dels mètodes oligopòlics dominants, interessats en promoure consums tant elevats com sigui possible, el control de la producció energètica ha de ser gestionat des d’una òptica no mercantilista, apostant per gestions públiques i/o comunitàries en la construcció dels béns comuns.

– Sostenibilitat: els recursos fòssils, finits a la vegada que contaminants, no són una opció de futur. Cal apostar per les energies renovables de manera ferma i considerar les seves capacitats i característiques, dibuixant el camí cap a la sostenibilitat del sistema. Així mateix cal un tancament urgent i definitiu de les centrals nuclears del nostre país per tal d’evitar qualsevol possibilitat de reviure catàstrofes com la de Txernòbil o Fukushima. Les centrals nuclears de casa nostra es troben envellides i molt degradades: només a Catalunya acumulen més de 221 problemes de funcionament des del 2005, on la majoria corresponen a l’edifici de contenció i a l’edifici i sala de control.

– Decreixement energètic: Les energies renovables tenen un potencial suficient per cobrir les necessitats energètiques bàsiques de la humanitat, però no les de l’actual sistema de producció i de consum dels països enriquits, molt intensiu en energia en molts sectors que no redunden en el benestar social i ambiental. Cal  canviar radicalment el model de creixement que ens ha portat a la situació energètica i econòmica actual i apostar per un decreixement energètic sostenible en aquests països, en el qual les energies renovables poden garantir prioritàriament les necessitats socials més bàsiques.

– Arrelament al territori / descentralització: com a condició indispensable per al compliment de tots els criteris anteriors, i en contraposició al model d’acumulació que suposen els mitjans de producció actuals, el model energètic s’ha d’impulsar des de baix, i això implica defugir de receptes úniques i de grans solucions màgiques. L’heterogeneïtat i diversitat de propostes locals adaptades al seu entorn són la millor garantia de transició cap a un nou model energètic.

En definitiva, apostem per caminar cap a una sobirania energètica, concepte que integra tots els elements anteriors, com a únic camí possible per a avançar cap a la plena igualtat, respecte als drets humans i harmonia amb el medi.

Més informació a: www.xse.cat

La fracturació hidràulica o fractura hidràulica (en anglès “hydraulic fracturing” o “fracking”) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material en el terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli, afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

L'ANG s’ha adherit a la plataforma Aigua és Vida, des d'on reivindica l’aigua com un recurs públic i el manteniment dels cabals ecològics dels rius catalans i especialment del Ter. L’objectiu principal és estimular la participació activa de la societat en la gestió d'un recurs tant necessari com és l’aigua, així com treballar conjuntament amb altres entitats qüestions d'un gran abast territorial.

Més informació: http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/

L’ANG vol promoure, al llarg dels propers anys, aquest moviment a les comarques gironines. És cada dia més palesa la necessitat de globalitzar la nostra actuació a nivell local i és per això que l’ANG té interès en incorporar-se en aquesta mena de moviments socials que treballen de forma conjunta per un objectiu comú a nivell mundial. 

Els nostres objectius són:

El procediment