Fem servir cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la seva experiència online i recollir informació estadística sobre la seva navegació.
En continuar utilitzant aquesta web està acceptant la instal·lació i l'ús de cookies. Més informació a política de cookies  
Fes-te NATUS Passa a l'ACCIÓ WhatsNat, servei ciutadà de vigilància ambiental Concurs de Fotografia Naturalista Botiga ANG Cursos Natus Avantatges pels socis SOSpeix, els límits del mar Itinerari Baix Ter Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines
3 de juliol 2018

Compte enrere per salvar la cala d’Aiguafreda de l’especulació urbanística, un dels últims trams verges de la costa de Begur

SOS Aiguafreda i la Plataforma SOS Costa Brava rebutgen la construcció de 400 habitatges a la cala d'Aiguafreda a Begur. El sostre total previst és de 145.564 metres quadrats. El pla permet construir més de 400 habitatges de segona residència, la majoria unifamiliars, sense comptar les noves places hoteleres a edificar en els 4 emplaçaments previstos (incloent tres nous hotels). Tot això, sense el suport de cap estudi d'impacte ambiental, paisatgístic ni d'avaluació ambiental estratègica.



Compte enrere per salvar la cala d’Aiguafreda de l’especulació urbanística, un dels últims trams verges de la costa de Begur
 
Nombroses entitats i veïns de la zona s'estan començant a organitzar, ja que només disposen de pocs dies, concretament fins al 9 de juliol, per presentar al·legacions. Entre les queixes que ens han fet arribar a aquest mitjà destaca en primer lloc la manca de transparència de l'ajuntament i, sobretot, la preocupació per l'impacte ambiental que ocasionaria un desenvolupament urbanístic d'aquestes dimensions, en gran part inclòs dins de la franja de cinc-cents metres del domini públic maritimoterrestre.
 
La urbanització d'aquest tram de la costa -que limita amb els espais protegits “Muntanyes de Begur” del pla d'espais d'interès natural (PEIN) i “Litoral del Baix Empordà” de la Xarxa Natura 2000-, compta amb un informe favorable de la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya de 2016. En aquest informe, titulat “Avaluació ambiental de modificació de plantejament urbanístic”, que ocupa 7 pàgines, els encarregats de la Generalitat es limiten a avaluar si la zona urbanitzable envaeix o limita amb els espais protegits i ometen qualsevol altre tipus d'avaluació ambiental concreta. De fet, indiquen que es tracta d'un espai natural ja molt fragmentat i que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és congruent tant en la delimitació com en la regulació.
 
No obstant això, segons la SOS Aiguafreda “L'informe de la Generalitat no pot considerar-se sota cap concepte una avaluació ambiental, ja que no analitza la capacitat de càrrega de la zona, l'impacte de les noves edificacions i de les piscines que es construirien, la forçosa tala dels boscos existents amb el devastador impacte sobre la fauna i la flora, l'impacte de l'augment del trànsit rodat, dels residus generats o dels recursos hídrics necessaris, entre d’altres”. De fet, en el context actual d'escassetat de recursos naturals i de canvi climàtic, l’entitat considera que “Actuacions urbanístiques especulatives com aquesta haurien de formar part del passat, no del futur que volem construir”.
 
Actualment, prop del 20% de la zona urbanitzable en les proximitats de la cala d'Aiguafreda ja està consolidada, és a dir construïda. Ara, l'Ajuntament de Begur pretén consolidar el 80% restant. Més de la meitat del sòl d'aprofitament privat pertany a Comercial Cap Sa Sal, S.L., propietat d'una coneguda família colombiana.
 
L'àrea urbanitzable ocupa unes 70 hectàrees, de les quals el 65% es destinarà a la propietat privada i la resta a carrers i zones verdes. Només s'ha previst un 20% de parcs i jardins públics en un dels pocs espais que romanen pràcticament verges a la costa del municipi.
 
El pla d'ordenació impulsat per l'ajuntament no compta amb una Avaluació ambiental estratègica. La memòria del projecte només indica que la modificació urbanística no ha de ser objecte d'avaluació ambiental estratègica “per la falta d'efectes significatius que produeix sobre el medi ambient, o perquè els efectes ja han estat avaluats en el planejament urbanístic general”. Una afirmació que les entitats ecologistes tampoc comparteixen, doncs al·leguen que “La memòria simplement omet els impactes ambientals derivats de la construcció de centenars de nous habitatges i nous hotels en aquest tram del litoral, que ja pateix una saturació insostenible els mesos d'estiu. A més, tampoc té en consideració la necessitat d'un programa de vigilància, ni inclou una avaluació de les repercussions de la urbanització sobre la integritat del PEIN, de l'Àrea Natura 2000 o de la Reserva Marina de Ses Negres”.
 
Lydia Chaparro, veïna del municipi i membre d'Ecologistes en Acció, considera que “L'especulació urbanística ha tornat amb força a la zona i la construcció massiva de segones residències posa en perill el caràcter autèntic amb què l'ajuntament es publicita. A més, no entenem com Begur pot estar subscrit a la Xarxa Estatal de Municipis per la Qualitat de Vida, una aliança adscrita a la filosofia Slow City, quan precisament el consistori està promovent tot el contrari, destrucció del litoral, augment de la pressió turística, del trànsit rodat, de la contaminació i del consum de recursos naturals escassos, com ara l’aigua. Per tots aquests motius, nombroses entitats i veïns ens estem organitzant per intentar frenar la destrucció d'aquesta cala, perquè continuï conservant el seu encant natural per moltes dècades més”.
 
Però el cas de Begur no és únic, el passat divendres nombroses entitats es varen reunir a la seu de l’Associació de Naturalistes de Girona, precisament per organitar-se com a Plataforma SOS Costa Brava i per acordar fer un front comú en la defensa i conservació del litoral gironí novament amenaçat, tant des del punt urbanístic com pot ser el desenvolupament de noves urbanitzacions com d’altres elements. Sergi Nuss, membre de l’Associació de Naturalistes de Girona, fa una valoració molt positiva d’aquesta trobada “Sota el lema SOS Costa Brava volem formar una unitat d’actuació contra tot aquest conjunt d’intervencions sobre el territori i denunciar-les davant la societat. Ara estem treballant en un manifest que enviarem als responsables polítics i animem a tots les entitats i ciutadania interessada en unir-se a aquesta nova plataforma per fer un font comú”.

Comparteix-ho a les xarxes socials