Fem servir cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la seva experiència online i recollir informació estadística sobre la seva navegació.
En continuar utilitzant aquesta web està acceptant la instal·lació i l'ús de cookies. Més informació a política de cookies  
Fes-te NATUS Passa a l'ACCIÓ WhatsNat, servei ciutadà de vigilància ambiental Concurs de Fotografia Naturalista Botiga ANG Cursos Natus Avantatges pels socis SOSpeix, els límits del mar Itinerari Baix Ter Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines
4 de novembre 2016

Presentació de l'agenda Llatinoamericana mundial 2017

Hora: 19.30
Lloc: Centre Cívic Sant Narcís (Plaça de l'Assumpció, 26-27, Girona)

L'any 1992, coincidint amb els actes reivindicatius en motiu del 500 anys de l'arribada dels espanyols a Amèrica, es va editar la primera Agenda Llatinoamericana. L'Agenda va ser una iniciativa de José María Vigil i de Pere Casaldàliga per a fer una eina de reflexió al voltant de temes polítics i socials des d'una vessant constructiva i crítica.



Presentació de l'agenda Llatinoamericana mundial 2017
 
Amb aquest objectiu, cada any l'Agenda inclou un centenar de pàgines amb firmes tant prestigioses com Saramago, Frei Betto, Leonardo Boff, Eduardo Galeano i Pere Casaldàliga. Alguns dels lemes de l'Agenda han estat 'Exigim i fem una altra democràcia', 'Per una altra humanitat, una altra comunicació' o 'Les cultures en diàleg'.
 
L'agenda 2017: Ecologia integral per reconver-ho tot.
 
Només deixarem de destruir la natura –i d’autodestruir-nos- quan ens dotem d’una nova visió que ens faci conscients de la dimensió sagrada de la natura i del nostre caràcter plena i orgullosament natural.
 
Així va dir-ho, amb veu profètica, l’EATWOT, l’Associació Ecumènica de Teòlegs/es del Tercer Món, a la seva darrera Assemblea Mundial, a Djakarta, Indonèsia, fa cinc anys. I va raonar-ho, breu però sòlidament, en el seu document, “Visió ecològica i supervivència planetària”.
 
El repte continua essent-hi, més viu i urgent que mai. La COOP21 de París no ens ha aclarit els dubtes, i la reducció de gasos d’efecte hivernacle que s’ha de posar en marxa per no sobrepassar el límit dels 2ºC a final de segle, és de tal magnitud, que sembla irrealitzable. En efecte, per mantenir-nos en aquest límit els països desenvolupats han de reduir les seves emissions en un 70% (o un 85% si assumeixen el plus de la seva responsabilitat històrica) abans del 2050... Però les dades actuals diuen que al pas que anem, ja el 2030 (aquí a tocar) haurem emès tot el gas hivernacle “pressupostat” per al 2050. Estem en un carreró sense sortida, a l’espera de programar una nova Cimera en la que reconeixerem estar molt pitjor que el desembre de 2015? Serà aleshores massa tard ja?
 
Més informació a: www.llatinoamericana.org
 

Comparteix-ho a les xarxes socials