Fem servir cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la seva experiència online i recollir informació estadística sobre la seva navegació.
En continuar utilitzant aquesta web està acceptant la instal·lació i l'ús de cookies. Més informació a política de cookies  
Fes-te NATUS Passa a l'ACCIÓ WhatsNat, servei ciutadà de vigilància ambiental Concurs de Fotografia Naturalista Botiga ANG Cursos Natus SOSpeix, els límits del mar Itinerari Baix Ter Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines
4 de novembre 2016

Presentació de l'agenda Llatinoamericana mundial 2017

Hora: 19.30
Lloc: Centre Cívic Sant Narcís (Plaça de l'Assumpció, 26-27, Girona)

L'any 1992, coincidint amb els actes reivindicatius en motiu del 500 anys de l'arribada dels espanyols a Amèrica, es va editar la primera Agenda Llatinoamericana. L'Agenda va ser una iniciativa de José María Vigil i de Pere Casaldàliga per a fer una eina de reflexió al voltant de temes polítics i socials des d'una vessant constructiva i crítica.



Presentació de l'agenda Llatinoamericana mundial 2017
 
Amb aquest objectiu, cada any l'Agenda inclou un centenar de pàgines amb firmes tant prestigioses com Saramago, Frei Betto, Leonardo Boff, Eduardo Galeano i Pere Casaldàliga. Alguns dels lemes de l'Agenda han estat 'Exigim i fem una altra democràcia', 'Per una altra humanitat, una altra comunicació' o 'Les cultures en diàleg'.
 
L'agenda 2017: Ecologia integral per reconver-ho tot.
 
Només deixarem de destruir la natura –i d’autodestruir-nos- quan ens dotem d’una nova visió que ens faci conscients de la dimensió sagrada de la natura i del nostre caràcter plena i orgullosament natural.
 
Així va dir-ho, amb veu profètica, l’EATWOT, l’Associació Ecumènica de Teòlegs/es del Tercer Món, a la seva darrera Assemblea Mundial, a Djakarta, Indonèsia, fa cinc anys. I va raonar-ho, breu però sòlidament, en el seu document, “Visió ecològica i supervivència planetària”.
 
El repte continua essent-hi, més viu i urgent que mai. La COOP21 de París no ens ha aclarit els dubtes, i la reducció de gasos d’efecte hivernacle que s’ha de posar en marxa per no sobrepassar el límit dels 2ºC a final de segle, és de tal magnitud, que sembla irrealitzable. En efecte, per mantenir-nos en aquest límit els països desenvolupats han de reduir les seves emissions en un 70% (o un 85% si assumeixen el plus de la seva responsabilitat històrica) abans del 2050... Però les dades actuals diuen que al pas que anem, ja el 2030 (aquí a tocar) haurem emès tot el gas hivernacle “pressupostat” per al 2050. Estem en un carreró sense sortida, a l’espera de programar una nova Cimera en la que reconeixerem estar molt pitjor que el desembre de 2015? Serà aleshores massa tard ja?
 
Més informació a: www.llatinoamericana.org
 

Comparteix-ho a les xarxes socials