La Federació d'Ecologistes de Catalunya ( EdC), amb el suport de més de 20 entitats ambientals del país, presentem aquest dilluns una denúncia al Fiscal de Medi Ambient de Barcelona, contra el director de l'ACA, per considerar aquest organisme el responsable de realitzar la gestió de l'aigua a les Conques Internes de Catalunya i elaborar tots els plans de gestió i directrius i informes que serveixen al Govern a prendre les actuacions i decisions respecte a la gestió de l'aigua en aquest àmbit.
La denúncia que dirigim al Fiscal de Medi Ambient de Barcelona la fem sobre la base de l'ACORD GOV/17/ de 16 de gener, pel qual s'estableix i s'aproven el règim de cabals mínims circulants en situació d'emergència per sequera en determinats trams fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya, publicat al DOGC 9082 del 18/91 de 2024.
A la petició de denúncia dirigida al Fiscal de Medi Ambient de Barcelona, li demanem una actuació d'ofici de la mateixa afí de què obri un expedient de diligències d'investigació penal que pugui determinar si en l'ACORD GOV/17/ de 16 de gener s'ha pogut incórrer en algun dels tipus de delictes contra el Medi Ambient recollits al Codi Penal.
Dels possibles responsables que han pogut incórrer en accions presumptament delictives pel que fa a l'aprovació de l'ACORD GOV/17/ de 16 de gener, el principal responsable és per la nostra part el director de l'ACA Samuel Reyes, per ser l'organisme que a elaborat les directrius i plans que ha utilitzat el Govern, per l'aprovació de la reducció del règim de cabals mínims circulants en situació d'emergència per sequera en determinats trams fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya.
Les dades que justifiquen la denúncia al Fiscal de Medi Ambient.
1.- En el primer paràgraf de l'ACORD GOV/17/ de 16 de gener s'indica textualment que "L'establiment d'un règim de cabals ecològics que mantingui, com a mínim, la vida piscícola que de manera natural habiti o pugui habitar en un riu i la seva vegetació de ribera és un contingut de la planificació hidrològica, d'acord amb l'article 59.7 del text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol".
Resulta si més no impossible que es mantingui la vida piscícola i la vegetació de ribera si atenem l'aprovació de reducció de cabals tan extrems que presumiblement generaran unes alteracions tan greus als trams afectats.
El propi l'ACORD GOV/17/ de 16 de gener recull com a referents dos documents bàsics:
- El Pla sectorial dels cabals de manteniment de les conques internes aprovat per l'Acord del Govern de 4 de juliol de 2006, resulta important destacar que el Pla Sectorial de cabals de manteniment va establir uns cabals ecològics mínims segons el manteniment i conservació de la biodiversitat d'aquests trams en rius, entenent que per sota s'afectaria la seva supervivència.
- El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027, aprovat pel Decret 91/2023, de 16 de maig, que fixa el règim de cabals ecològics o de manteniment en els rius i trams de riu del districte de conca fluvial de Catalunya.
En l'ACORD GOV/17/ de 16 de gener el Govern fixa un nou règim de cabals ecològics, reduint encara més els cabals de manteniment que fa inviable la vida en aquests trams de rius.
Reducció de cabals ecològics finals aprovats a ACORD GOV/17/ de 16 de gener:
2.- Les tres zones afectades són zones declarades com espais protegits i acullen espècies en perill d'extinció.
En total fan un total de 48 espècies que es troben en perill d'extinció i que aquesta mesura les perjudica greument. No s'ha aportat cap mena de mesura pel que respecta a l'afectació dels plans de conservació d'aquestes espècies.
3.- Directiva Marc de l'Aigua 2000/60/CE (DMA).
La DMA estableix a l'article 4 que el deteriorament temporal de l'estat de les masses d'aigua no constituirà infracció de les disposicions de la present Directiva si es deu a causes naturals o de força major que siguin excepcionals o no s'hagin pogut preveure raonablement, en particular greus inundacions i sequeres perllongades, o al resultat de circumstàncies derivades d'accidents que no s'hagin pogut preveure raonablement quan es compleixin totes les condicions següents:
- que s'adoptin totes les mesures factibles per impedir que continuï deteriorant-se aquest estat i per no posar en perill l'assoliment dels objectius de la present Directiva a altres masses d'aigua no afectades per aquestes circumstàncies;
- L'aigua no és un bé comercial com els altres, sinó un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal.
4.- Els usos de l'aigua.
Les reduccions de consums que estableix el decret de la Generalitat, en el cas dels usos industrials són molt minses, arribant a només el 25% en la situació d'emergència.
En activitats com és l'embassat d'aigua, en la demarcació de Barcelona el consum supera els 60 hm3/any. Concretament, són consums produïts per les envasadores d'aigua i liquats de cereals com per exemple les situades al Montseny que cal dir que ja concentrava el 2008 el 27% de tot l'estat tan sols d'aigües minerals.
Altres consums grans vénen donats per plantes com les que es troben a Montornès de Vallès de begudes carbonatades que consumeix uns 10 hm3 d'aigua en alta del sistema Ter-Llobregat;
Si prenem en consideració els consums de les grans explotacions porcines, la cabana principalment es concentren tres comarques que són l'Alt Empordà, Osona i el Bages. Aquestes comprenen 1.320 explotacions sobre un total de 5.788 de tot el país, la qual cosa representa gairebé un 23% de l'any 2022.
El nombre de porcs total de les tres comarques és de 2.026.083 caps, que amb un consum d'aigua per porc i per dia, contant l'aigua per la neteja i la de beure. Tenint en compte un consum d'aproximadament 10 litres al dia, el total del consum mitjà en un any seria aproximadament de 61 hm3. Malgrat aquestes dades i estar previst a les mesures en les reduccions d'usos en els diferents escenaris, no s'ha aplicat cap classe de reducció de consum d'aigua al sector porcí.
És per tot això, que considerem que la decisió de la Generalitat de reduir els cabals ecològics dels rius, a part de poder ser constitutiu de delicte, és una conseqüència directa de l'ús negligent dels recursos hídrics del país i la mala gestió de la sequera.