El transport aeri, un model caduc
Les millores proposades en la xarxa de transport públic persegueixen millorar l’atractiu de l’Aeroport de Girona, a Vilobí d’Onyar, per poder descongestionar l’Aeroport del Prat. A la pràctica es tracta d’un intent camuflat d’incrementar l’oferta i la demanda dels serveis aeris, que és un dels sectors més contaminants i més complicats de descarbonitzar. L’increment d’aquests serveis sol anar acompanyat del creixement de la demanda turística, que tants efectes negatius ja està provocant a Barcelona i que tensiona greument el territori gironí. Tant l’augment de vols com el de l’activitat turística són un atemptat contra la salut ambiental i de les persones, perquè comporten l’empitjorament de la qualitat de l’aire de les poblacions properes i l’agreujament de l’escalfament global i, també, la gentrificació i l’encariment del cost de la vida de les regions turistitzades com són la gironina i la barcelonina.
El transport aeri, com més va, més exclusiu serà davant els increments de costos derivats d’assolir objectius de sostenibilitat, i, per tant, aquest sector només podrà continuar sent viable gràcies als múltiples avantatges fiscals i subvencions que rep. Aquest no és el model pel qual s’ha d’apostar en un context en què cal reduir urgentment i dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Al contrari, el transport aeri ha de decréixer globalment, començant de manera inajornable pell mercat aeri de curt radi, que de ser substituït per l’aposta, la promoció i la bonificació dels trens de llarg recorregut des de i fins a les ciutats principals (alta velocitat i trens nocturns).
D’altra banda, l’alta velocitat ofereix un servei qualitativament superior que els trens regionals, però limitat només a la gent que viu propera a les estacions i pot pagar uns preus considerablement elevats pel servei. El seu atractiu és poder anar de ciutat a ciutat en substitució de l’avió, no el seu ús per a serveis de curta distància que el transformarien en un rodalies desorbitadament car.
Una xarxa de transports per a la gent que hi viu
La ciutadania pateix dia rere dia uns transports públics que no responen als principis d’intermodalitat, no tenen la integració tarifària completada, i aquesta no respon als seus hàbits de mobilitat diaris. Ho demostra que la província gironina sigui la demarcació amb més concentració de vehicles privats (780 per cada 1000 habitants), i on moltes de les ciutats mitjanes catalanes que no tenen connexió ferroviària es troben a la vegueria: Lloret, Olot, Banyoles o Roses (i excloent-se Salt per la proximitat amb Girona, o el llarg de la Costa Brava que són molts municipis).
A les comarques gironines no fa falta la connexió ràpida entre Barcelona i l’aeroport, sinó una millora dels serveis ferroviaris existents, amb increments de les freqüències de curta i mitjana distància, amb la construcció de les línies de tren-tram orbital de les Gavarres i la connexió Girona-Banyoles-Olot. Hi calen també millores en els serveis de busos urbans i interurbans, amb increments de freqüència i línies descentralitzades. Amb millors intermodalitats i rutes, així com una tarifació que fomentin la combinació de tren i bus per facilitar que es pugui arribar a tots els nuclis de població. Així mateix, els serveis de bicicleta compartida cal que superin les fronteres municipals i s’integrin en la tarifació del transport públic, i els carrils bici interurbans han d’estar dissenyats amb un elevat rigor tècnic i han de presentar estàndards de manteniment superior al de les carreteres, per tal que siguin atractius i efectius per al transport (de persones i mercaderies) i no només per al passeig.
Les entitats signants ens reafirmem amb el manifest «MOVEM-NOS PEL TRANSPORT PÚBLIC assequible, accessible, sostenible i de qualitat!» que vam promoure, i reclamem actuacions planificades i amb visió de sistema que ens permetin avançar cap a una mobilitat més assequible, accessible, sostenible i de qualitat a tot el país, per a les quals estenem la mà a contribuir en la seva planificació.