Tot i que celebrem que —de moment— no s’hagi tornat a manifestar aquesta ampliació, mantenim una posició d'alerta i escepticisme respecte a la fiabilitat d'aquestes garanties. La trajectòria de grans esdeveniments d'aquesta mena ha evidenciat que repetidament s’utilitzen aquesta mena d’esdeveniments per a repondre a interessos urbanístics i especulatius amb greus perjudicis ambientals i territorials.
La nostra oposició a la celebració de la Ryder Cup transcendeix l’impacte de d’ampliar camps de golf i fer-hi xalets; els impactes inherents a l'esdeveniment i al turisme de luxe són plenament incompatibles amb l’emergència climàtica i els límits planetaris, que ja superem amb escreix. Així mateix, és inadmissible que es destinin milions de diners públics a esdeveniments d’aquest tipus, que beneficien sectors rics i molt concrets de la població, mentre falten recursos per fer front a l’emergència social i ecològica de manera equitativa.
Un dels grans punts febles d’aquest torneig és la gestió hídrica. El consum elevat d'aigua per al manteniment dels camps de golf esdevé particularment crític en un context d'accentuada crisi climàtica i d'escassetat hídrica persistent a la regió, on els períodes de sequera són cada cop més freqüents i intensos, com hem vist darrerament i previsiblement s’agrujerà en els anys vinents. La priorització d'un ús lúdic de l'aigua en detriment de les necessitats vitals i ecosistèmiques suposa una contradicció amb els objectius de resiliència climàtica que haurien de ser prioritaris.
El model de turístic associat a la Ryder Cup, caracteritzat per elevades emissions de carboni derivades dels desplaçaments internacionals i un consum de recursos per càpita superior a la població de l’entorn, contrasta amb la necessitat imperativa de fer una transició ecosocial. La seva contribució real a l'economia local sol ser marginal, generant, en molts casos, processos de precarització i distorsió del teixit socioeconòmic autòcton, com ja hem vist amb la Copa Amèrica.
En lloc de grans operacions turístiques, calen polítiques que posin al centre les necessitats reals de la gent: reforçar el comerç local, garantir l’accés a l’habitatge, transformar el model alimentari i invertir en projectes que generin resiliència i ens ajudin a caminar cap a una transició ecosocial justa.
No volem competicions elitistes, volem un territori viu i resilient.