Recordem la declaració del moviment ecologista català subscrita per més d’un centenar d’entitats ecologistes, just abans de la constitució de l’actual Govern de la Generalitat, on deiem: “Actualment Catalunya pateix una crisi ambiental causada per la submissió a unes polítiques econòmiques d’ús insaciable dels recursos finits i depredació del territori. La manca d’una conselleria de Medi Ambient independent, amb capacitat de prendre mesures efectives i rellevants per resoldre els reptes que tenim com a país, agreuja encara més la crisi ambiental potenciada pel canvi climàtic que ens afecta cada dia més”. Però, tot i la promesa del partit que ha format el govern de Catalunya de crear una Conselleria de Transició Ecològica similar a la del Govern de l’estat, la realitat
ha estat tot el contrari.
Insistim en que cal esmenar la greu anomalia respecte la resta de governs del nostre entorn d’haver eliminat el Departament de Medi Ambient “com a òrgan vital per gestionar integralment les competències ambientals i amb efectes transversals a tota l’acció del Govern”.
La comunitat científica coincideix en afirmar que la crisi ambiental és el major risc que pateix el planeta i la nostra societat, doncs cal esmerçar el màxim d’esforços i crear àrees de govern dotades amb els mitjans suficients per fer front a les greus afectacions que patim cada vegada amb més freqüència i alhora fer front a una pèrdua de
biodiversitat especialment severa a casa nostra, la regió Mediterrània.
Davant d’aquest repte tenim com a resposta un govern miop que actua com a una administració negacionista, el que el porta a repetir el fracàs dels anteriors governs de la Generalitat: han creat el pupurri del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica encapçalat per la Consellera Paneque, mentre arreu d’Europa els
governs i la pròpia Comissió Europea han creat Ministeris i direccions generals potents centrats en l’acció ambiental.
Aquest primer any de govern s’ha caracteritzat per la incapacitat d’actuar amb una política ambiental resilient al canvi climàtic i la protecció de la biodiversitat; a impulsar les energies renovables no especulatives i sense afectacions al territori; a posar fi a l’ús abusiu i la pèssima i erràtica gestió de l’aigua; a fer front a la pèrdua de
biodiversitat per la manca de polítiques de protecció; a frenar l’augment de la contaminació atmosfèrica; a la manca d’avaluacions reals en les autoritzacions ambientals atorgades a activitats econòmiques amb impacte sever sobre de la salut de la ciutadania; a la incapacitat per evitar el col·lapse dels residus i el descontrol en la gestió; al creixement de l’especulació urbanística mentre es redueix el dret a un habitatge digne; als impactes d’un sistema
d’agroindústria i ramaderia i d’un model turístic insostenibles; a la manca d’actuacions suficients en mobilitat sostenible i transport públic, … aquest és el resultat d’una acció de desgovern on la crisi ambiental no és la prioritat sinó simple publicitat.
Cal redreçar aquesta situació causada pel model econòmic obsolet si de veritat es vol salvaguardar el medi i la qualitat de vida de tota la societat.
Demanem la restitució immediata del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, l’espai de govern imprescindible per concretar les polítiques i prioritats que posin el nostre país a l’alçada de les nacions que fan front a la crisi ambiental amb responsabilitat i coherència: