Com s’ha aplicat?
A les comarques gironines el PLATER ha generat nombrosos debats, especialment degut a alguns punts calents que concentren la majoria de la generació del territori gironí, com l’entorn de Banyoles i Figueres, amb una gran zonificació apta prioritària.
La zonificació neix d’uns criteris territorials objectius, i que un territori sigui classificat amb aptitud prioritària no implica que serà tot objecte d’un desplegament massiu de plaques fotovoltaiques. Per assolir el total d’energia plantejada pel PLATER i la PROENCAT per al 2050, aproximadament un 10% de la superfície prioritària actual per plaques solars hauria de ser ocupada realment, el que seria un 1% de la superfície total de Catalunya. Pel que fa a l’eòlica, hi ha menys marge de maniobra, ja que ocupa molt menys i genera molta energia, però que es pot posar a pocs llocs i té un impacte paisatgístic i ambiental notable.
El PLATER, una eina històricament reivindicada per l’ecologisme
El model energètic actual, basat principalment en les energies fòssils ha generat unes conseqüències globals gairebé irreversibles, amb emissions contaminants descontrolades, canvi climàtic, destrucció d’ecosistemes, desequilibris territorials i socials i un creixement insostenible basat en el qual semblaria una addicció social a l’energia, al qual se li afegeixen altres nombrosos impactes ambientals.
Per a aconseguir reduir l’impacte de les emissions del sistema energètic actual (electricitat, calor, combustibles), és imprescindible canviar les fonts d’energia actuals per energies renovables, no només per a reduir la contaminació i l’escalfament global, sinó per tenir millor consciència de les infraestructures de les quals depenem i més control sobre aquestes, és a dir, sobirania.
En aquest context, l’ecologisme ha reivindicat que cal implementar les energies renovables el més ràpid possible, però també amb les màximes garanties ambientals i socials, i per això ens calia una planificació: el PLATER. La planificació que ofereix el PLATER actualment marca segons criteris ecològics, ambientals, culturals, paisatgístics o patrimonials on no es poden posar renovables i a on sí, però ara és el paper de tota la ciutadania, ajuntaments i associacions d’assegurar que el PLATER respecta aquelles zones on no s’hauria de desenvolupar energies renovables mentre que assoleix els seus objectius de generació, perquè, cada MW que no s’està generant amb energies renovables és un MW que s’està consumint d’energies fòssils.
Els Natus per un PLATER territorialment responsable
Natus defensem la necessitat d’un PLATER que escolti a tothom i respecti el territori, però asseguri la superfície necessària per aconseguir que Catalunya sigui sostenible i sobirana de la seva generació energètica. Creiem que aturar el PLATER no és suficient ni positiu, sinó que alenteix la protecció del territori i una transició energètica responsable. És per això que considerem que s’han de prioritzar els criteris ambientals, ecològics, i patrimonials i procurar que la integració d’aquestes infraestructures s’integri a l’ecosistema i paisatge on s’instal·len i en promogui la diversitat.
Cal tenir en compte els criteris paisatgístics d’aquestes zones amb més rellevància cultural, històrica i patrimonial, però s’ha d’entendre que algunes d’aquestes zones hauran de ser compatibilitzades amb la generació d’energia fotovoltaica, tal com s’ha fet amb la generació d’aliments i ferratges que ocupen gran part de la plana gironina i que també ocupen grans parts del paisatge amb cultius poc heterogenis. En aquest sentit, l’energia renovable permet diversificar l’ús del territori, fins i tot ser una eina de restauració d’alguns espais oberts per a maximitzar la diversitat. Mesura que també haurà d’anar acompanyada en la diversificació de cultius.
El PLATER, però també indica que la prioritat han de ser els sòls urbans i antropitzats, és per això que hem proposat mesures perquè els municipis incentivin l’ús de teulats per a plaques, entre elles l’obligatorietat d’alguns municipis a fer plans per complir els objectius de generació urbana que es demanen, i hem proposat mesures per agilitzar la tramitació de projectes en les zones de prioritat superior més properes a carreteres i altres infraestructures.
Altres de les al·legacions presentades per l’entitat, reclamen més transparència de les dades i la metodologia, com també una millor comunicació i divulgació de la informació, tant per a ajuntaments, entitats i ciutadania, ja que si no hi ha un bon traspàs d’informació, el PLATER pot derivar a confusions i alentir tant l’acceptació social del pla com el seu desenvolupament.
Les al·legacions dels Natus
L’entitat ha presentat un total de 36 al·legacions al PLATER, passant per la metodologia, transparència i ordenació de la fase local, puntualitzant errors, i demanant una revisió dels mecanismes d’equitat i solidaritat territorial comarcals per assegurar que la generació és el més distribuïda possible. Una prioritat efectiva dels espais antropitzats, proposant mecanismes reals i efectius que prioritzin el desplegament d’energies renovables sobre sòls artificialitats, com per exemple obligatorietat municipal de planificació dels sòls antropitzats i urbanitzats aptes per a plaques fotovoltaiques o la simplificació d’alguns tràmits que depenen de la Generalitat per a zones de prioritat superior.
També als valors naturals, connectivitat i sòl agrari, prioritzant efectivament aquests sòls amb valors naturals, ecològics i agraris davant de, per exemple, superfícies forestals de creixement recent per l’abandonament de terres de conreu, entre altres. A l’energia eòlica, emmagatzematge i model energètic, proposant noves ràtios i establint limitacions a l’emmagatzematge en parcs híbrids i/ en sòls no artificialitats. A les zones d’acceleració, competència estatal i seguiment, explicitant la necessitat de vincular legislació que faci efectives les zones d’acceleració i d’establir connexions entre els projectes estatals sobre territori català. Finalment, s’han concretat al·legacions relatives a les comarques gironines, tenint en compte la realitat l’àrea de treball de l’associació i els coneixements territorials, al·legant sobre el conjunt de Girona i les seves característiques naturals, ecològiques i d’usos del sòl.
Aquestes al·legacions s’han realitzat amb el suport de tota l’entitat i, més concretament, del grup de voluntaris de defensa del territori. Com a entitat naturalista, considerem prioritària la transició energètica i un model energètic sostenible i local, que assoleixi els objectius i respecti el territori i és per això que, com a entitat compromesa amb la defensa del territori i la seva conservació, presentem al·legacions al PLATER.
Durant l’elaboració de les al·legacions, també hem assessorat diversos ajuntaments i veïns en la presentació de les seves al·legacions, promovent l’autosuficiència dels municipis a l’hora de decidir sobre la zonificació al seu terme municipal i assegurant un suport efectiu als ajuntaments més petits.