Totes aquestes tasques de conservació van sempre vinculades a la recerca científica, ja que el projecte inclou l'avaluació de l'estat de conservació dels principals hàbitats litorals de l'EIN mitjançant metodologies adaptades a escala local, que permeten fonamentar les accions de gestió en dades objectives i actualitzades.
Més enllà de la conservació directa, un altre pilar fonamental del projecte és la sensibilització i l'educació ambiental. Per això, oferim sortides guiades per descobrir la platja de Castell, el camí de ronda, els penya-segats i la fauna i flora terrestre i submarina d'aquest racó de la Costa Brava. Amb la voluntat d'anar més enllà de la conscienciació general, treballem també amb centres educatius en el disseny i l'avaluació d'activitats alineades amb els objectius del projecte, i preparem l'elaboració d'una guia didàctica adreçada al professorat.
Finalment, el projecte inclou també la redacció del Pla d'usos de la finca de Mas Canyet, una finca pública actualment sense ús però amb un gran potencial per esdevenir un element clau dins d'aquest espai d'interès natural.
Mostreig de l’espai
La conservació del medi ha d'anar vinculada sempre amb la recerca científica, i és per això que el projecte inclou l'avaluació de l'estat de conservació dels principals hàbitats litorals de l'EIN, mitjançant metodologies adaptades a escala local. En el nostre cas, hem centrat el projecte en la conservació i estudi de la flora dels penya-segats.
Pel que fa a l’estudi i conservació en el cas dels penya-segats, apliquem la metodologia oficial de seguiment de l'estat de conservació dels hàbitats de Catalunya, desenvolupada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, que es basa en el mostreig per parcel·les. Aquesta tècnica consisteix a delimitar, una o diverses parcel·les de mostreig de mida i forma establertes segons un protocol específic, dins les quals es recullen dades detallades sobre tres grans blocs d'indicadors: l'estructura i funcionament de l'hàbitat (recobriment vegetal, estratificació, presència d'espais oberts, etc.), la composició i diversitat d'espècies (abundància d'espècies pròpies de l'hàbitat i presència d'espècies indicadores d'un mal estat de conservació, com ara ruderals o al·lòctones) i els impactes o elements aliens que hi puguin incidir.
Treballar per parcel·les ens permet obtenir dades representatives i quantificables d'un espai concret sense haver d'inventariar la totalitat del territori, la qual cosa fa el seguiment molt més eficient en temps i recursos. A més, en tractar-se d'una metodologia estandarditzada i validada científicament, els resultats obtinguts són objectius, comparables entre diferents punts de mostreig i replicables any rere any. Això és clau per detectar canvis i tendències al llarg del temps (millores, degradacions o l'efecte d'accions de gestió com la restauració ecològica o l'eliminació d'espècies invasores) i per prendre decisions de gestió fonamentades en dades reals i no únicament en observacions puntuals. En definitiva, el seguiment per parcel·les esdevé una eina fonamental per garantir una gestió adaptativa i rigorosa dels hàbitats litorals de l'EIN Castell - Cap Roig, alineant la tasca de conservació amb els estàndards científics i tècnics establerts a nivell català.
El passat 30 de juliol vam iniciar l'aplicació d'aquesta metodologia sobre el terreny. Dos tècnics de conservació dels Natus, amb el suport del projecte LIFE medCLIFFS, es van desplaçar a l’entorn de la Platja de Cala Estreta i Cap de Planes per dur a terme el primer mostreig. Amb l'ajuda d'una corda, vam prospectar la zona a partir de 10 parcel·les distribuïdes al llarg de l'espai i, un cop delimitada cadascuna, vam procedir a comptar i registrar totes les espècies vegetals presents. A partir de les abundàncies i les diferents espècies es pot determinar l’estat de l’hàbitat, sobretot per la presència d’espècies clau com les ensopegueres (Limonium spp.), el fonoll marí (Crithmum maritimum), la pastanaga marina (Daucus carota subsp. hispanicus), la sempreviva o perpètua (Helichrysum stoechas), la cinerària (Jacobaea maritima) i l’herba molla (Atriplex prostrata). Per altra banda també es registren les espècies al·lòctones com l’ungla de gat (Carpobrotus spp.) o els Glottiphyllum spp. ja que creixen recobrint el terra desplaçant la vegetació autòctona pel que són indicadors de mal estat.
La presa de mostres es va fer amb el suport del projecte LIFE medCLIFFS, un projecte de conservació de flora autòctona i gestió de flora invasora en penya-segats mediterranis de la Costa Brava. Al trobar-se la zona de Castell-Cap Roig dins de l’àmbit d’aquest projecte, i contenint el mateix hàbitat amb el que treballa el LIFE medCLIFFS, aquest ens proporciona assessorament científic sobre el seguiment i gestió de l’entorn vers la flora invasora. Els Natus, a canvi, proporcionem informació sobre les espècies invasores que es troben en aquest Espai Natural Protegit que no ha estat prospectat pel projecte.
.png)
.png)
.png)