Les implicacions d’aquest tractat en aspectes ambientals són molt grans a banda i banda de l’Atlàntic, ja que afavoreix una agroindústria poc respectuosa amb el medi ambient i amb la pagesia tradicional, a més de consolidar un model econòmic basat en l’extracció intensiva de recursos, i d’elevades emissions.
Aquest acord suposa el trencament de barreres a importacions agrícoles de Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai, la qual cosa implica la importació de productes agrícoles que molt probablement incompliran els estàndards ambientals europeus, amb el risc que això suposarà per a la salut de les persones i per al medi ambient. Cal recordar que als països del Mercosur són vigents productes fitosanitaris prohibits a la Unió Europea, el control dels quals serà ara probablement més difícil. A més, l’acord pot acabar ocasionant una competència deslleial que pot perjudicar a la pagesia tradicional més allunyada de l’agroindústria. És un greu error, del qual ja estem pagant les conseqüències, que la producció d’aliments estigui en mans de poques grans empreses, ja que es perd poder de decisió sobre allò que es vol consumir, i per tant dilueix els vincles productor – consumidor. A més d’això, el model d’agricultura industrial pot acabar donant lloc a problemes ambientals tant a Europa com a Amèrica, ja que sovint veu el camp com a quelcom productiu més que com a ecosistema agrari, suposant llavors que natura i figures de protecció poden ser un entrebanc. De la mateixa manera, es poden agreujar els impactes que ara ja té la ramaderia industrial basada en macrogranges (sobretot de porcs), impactes com ara contaminació d’aqüífers; també requereix d’importacions de països del Sud de grans quantitats de productes com poden ser la soja o el panís per a l’alimentació dels animals, amb la qual cosa deixa de ser una producció alimentària de proximitat.
És important ressaltar que aquest acord podria provocar un augment de la desforestació als països del Mercosur, ja que aquests estan expandint les seves fronteres agrícoles i ramaderes a costa de desforestar grans zones de Sud-amèrica, principalment l’Amazònia, el Cerrado i el Chaco. A tall d’exemple, la desforestació del Chaco (el segon bosc més important de Sud-amèrica després de l’Amazònia), ha assolit taxes de pèrdua de 35000 hectàrees cada mes, a les quals caldrà sumar tales previstes de milions d’hectàrees fins al 2030, segons el World Economic Forum (https://es.weforum.org/stories/2025/03/gran-chaco-equilibrando-amenazas-y-oportunidades/).
Per si fos poc, cal afegir que aquests tipus d’acords es basen amb intercanvis massius de mercaderies, que s’han de transportar durant milers de quilòmetres, amb tot el que comporta pel que fa a emissions de gasos d’efecte hivernacle. No té cap sentit que Europa hagi agafat el rol d’abanderada en la lluita contra l’escalfament global, i que ara en canvi promogui un acord internacional que consolida la utilització massiva de combustibles fòssils per al transport transatlàntic de mercaderies. Aquestes polítiques posen en entredit que la Unió Europea (i la major part del món) tinguin al fons una voluntat plena de lluita contra el canvi climàtic, i de fer una transició energètica.
En resum, en opinió d’EdC, aquest acord posa de manifest que la UE i el Mercosur posen l’economia per damunt del medi ambient, la qual cosa farà agreujar els ja preocupants problemes ambientals de les dues àrees i de la resta del món.