Des que al gener del 2026 es va produir el trencament de la resclosa a causa d’una llevantada, han sorgit posicionaments diferents sobre com gestionar-ne el futur: qui defensa una restauració ecològica que recuperi la dinàmica natural del riu Ter i qui reivindica el valor patrimonial i sentimental de l'estructura. Com a entitat ecologista, Natus va celebrar que, amb aquest esdeveniment, es produia una la millora immediata en la connectivitat fluvial i la recuperació d'ecosistemes fluvials que la transformació humana del riu havia fet desaparèixer. Tot i així, els dies posteriors van sorgir propostes de restauració ecològica i propostes de reconstrucció arquitectònica, fet que l'entitat va considerar profitós per obrir un espai on compartir i debatre ambdues visions, no per enfrontar, sinó per compatibilitzar-les sempre des d'una perspectiva tècnica, científica i objectiva.
A la taula hi van participar en Quim Pou, president de Sorelló i la Sorellona, en Pau Masramon, president d’Aigua és Vida, la Teia Puigvert, directora del Consorci del Ter i en Xavier Quintana, de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de l’UdG. Al debat obert, també hi va participar ciutadania amb coneixement directe de la resclosa i el seu entorn, representants del Museu de la Mediterrània, a qui l'Ajuntament havia encarregat mesos abans un estudi històric, arqueològic i arquitectònic del conjunt patrimonial, i l’alcalde de Torroella de Montgrí.
Quim Pou (president de La Sorellona i Sorelló) va posar el focus en les dades tècniques: el trencament de la resclosa no suposa cap pèrdua de biodiversitat i l'estructura, en realitat, no ajuda de manera rellevant a la recàrrega d'aqüífers més enllà d'algun pou molt proper, tal com demostren estudis hidrogeològics.
Pou va recordar que la gestió de la resclosa no és competència de cap dels presents, sinó de l'ACA, i que l'estructura actual, de formigó i blocs de calcària de mitjans del segle XX, ha estat refeta diverses vegades al llarg de la seva història. Va apuntar també que existeix una concessió sense ús des de fa més de vint anys i que, quan a principis dels 2000 es va implantar el nou sistema de regadiu de la plana, va deixar de passar aigua pel Rec del Molí d'un dia per l'altre, fet que va provocar la mort de centenars de nàiades protegides.
"Si es volgués, es podria tornar a fer passar aigua pel Rec del Molí, independentment de la resclosa." — Quim Pou
Segons Pou, hi ha un ampli consens científic i polític a escala europea, recollit a la Directiva Marc de l'Aigua, que un dels grans problemes ambientals dels rius del continent és la seva modificació hidromorfològica amb motes, preses i rescloses, les quals agreugen el risc d'inundacions sobtades en planes com la del Baix Ter. La resclosa, va recordar, és la primera barrera al riu Ter per a espècies protegides com l'anguila i la saboga, aquesta última amb el màxim nivell de protecció europeu.
"Si hagués d'intervenir en només una resclosa de Catalunya per afavorir la circulació de peixos, seria a la resclosa d'Ullà." — Quim Pou
Va reivindicar també el valor del paisatge fluvial, principalment de codolars, arenys i sorrals, pràcticament desaparegut al Ter i que el trencament de la resclosa comença a recuperar, alhora que va advertir que, amb el canvi climàtic, les motes de contenció mai seran prou segures i que cal permetre al riu ocupar la seva pròpia plana inundable.
Tres reptes, amb resclosa o sense
Xavier Quintana (Institut d'Ecologia Aquàtica, UdG) va assenyalar tres qüestions clau, independents de si la resclosa es reconstrueix o no: la conservació del patrimoni cultural, especialment la zona del bramador, la necessitat que qualsevol futura estructura sigui permeable per als peixos, i la viabilitat de tornar a derivar aigua al Rec Vell o Rec del Molí.
"Tant si es reconstrueix la resclosa com si no, és important conservar aquest patrimoni, i durant els últims 20 anys no s'ha fet res." — Xavier Quintana
Quintana va advertir que fer-hi arribar aigua dolça durant tot l'any, tot i ser positiu per al Rec Vell, podria desestabilitzar l'estat ecològic de la Llacuna del Ter Vell, que ha millorat justament perquè han disminuït les aportacions de nutrients des que el rec és sec. Els ecosistemes mediterranis, va recordar, estan adaptats a les sequeres estivals, i alterar aquest règim pot afavorir espècies invasores en detriment de les autòctones.
Teia Puigvert (directora del Consorci del Ter) va explicar que és possible portar aigua al Rec Vell directament des del Ter o des de Mas Duran, sense necessitat de cap resclosa, i que la quantitat necessària és petita. Fa una dècada, el Consorci ja havia elaborat un estudi preliminar sobre com resoldre la connectivitat fluvial a Ullà, que va topar amb traves administratives derivades de la complexitat de la concessió.
Puigvert va destacar que en només dos mesos la saboga ja ha arribat a la resclosa de Canet, i que segons els experts consultats pel Consorci, els elements amb valor patrimonial se situen als marges del riu, per la qual cosa no hi hauria d'haver gaire problema per conservar-los, fins i tot museïtzant-los.
"No som partidaris de refer la resclosa: patrimoni cultural i recuperació de la dinàmica fluvial no són coses contraposades, sinó complementàries." — Teia Puigvert
Va alertar, això sí, que l'esvoranc actual pot generar problemes d'erosió de cara a properes riuades, i que caldria obrir una via alternativa al sector més proper a Ullà.
Pau Masramon (president d'Aigua és Vida Girona) va obrir el debat assegurant que "amb resclosa o sense resclosa, el cabal ecològic s'ha de respectar, des de la desembocadura fins a Camprodon." — Pau Masramon
En el torn de cloenda, Masramon va posar el focus en el fons de la qüestió: gran part de l'aigua del Ter es deriva cap a Barcelona, i el riu s'ha reduït a la meitat del seu cabal en cinquanta anys.
"Estem debatent com gestionem la misèria... el problema principal és que ens falta aigua." — Pau Masramon
L'alcalde de Torroella de Montgrí, present entre el públic, va reconèixer que bona part de la població d'Ullà, Gualta i Torroella voldria recuperar el mirall d'aigua de la resclosa, tant per motius paisatgístics com per la seva possible funció com a reservori en èpoques de sequera i com a últim refugi per a certes espècies.
"Els estudis tècnics ambientals, històrics i patrimonials han de tenir importància, però també els emocionals." — Alcalde de Torroella de Montgrí
Diversos veïns i veïnes van recordar l'abundància passada d'anguiles i nàiades als recs de la plana, fins al punt que pescar-les era una activitat popular. El Museu de la Mediterrània, autor de l'estudi històric i arqueològic de la resclosa, va defensar que l'estructura s'ha de conservar com a conjunt, ja que separar-ne les parts, conservant-ne només algunes en un museu li treuria el sentit.
Els ponents van respondre que el Rec Vell porta sec vint anys, molt abans del trencament de la resclosa, i que la pèrdua d'aquest patrimoni natural i etnològic s'ha anat produint de manera silenciosa durant dècades, amb l'extinció local d'espècies com les nàiades o les llúdrigues. Van recordar, també, que una secció del Rec del Molí de Pals va ser la primera massa d'aigua artificial de tot l'Estat espanyol a obtenir per llei un cabal ecològic, en bona part gràcies a les al·legacions presentades pels mateixos Naturalistes de Girona.
Malgrat les diferències d'enfocament, la taula va acabar amb un punt de trobada ampli, resumit per Pau Masramon cap al final del debat:
"Em dona la sensació que estem tothom bastant d'acord: el patrimoni natural i ecològic i l'històric i etnològic s'han de poder compatibilitzar." — Pau Masramon
La conclusió principal, compartida per ponents, institucions i ciutadania, va ser que cal conservar el patrimoni natural i ambiental de la resclosa compatibilitzant-lo amb la protecció del seu patrimoni històric i cultural. La gestió futura haurà de garantir la protecció de les espècies amenaçades i recuperar la connectivitat fluvial entre la part superior i inferior de la resclosa, sempre sota criteris tècnics de viabilitat, amb la implicació de l'ACA, el Parc Natural del Montgrí i altres institucions, i tenint en compte la perspectiva de la ciutadania i les entitats.