L’Associació de Naturalistes de Girona, Unió de Pagesos i veïns presentem al·legacions contra la construcció de la ciutat esportiva del FC Girona a Vilablareix.

El projecte posat a exposició pública projecta els dos primers camps de futbol del que han de ser un total de 7 i intenta fer passar el projecte com d’utilitat pública.

El passat 12 d’abril tots tres col·lectius vam presentar al·legacions al Projecte d’Actuació Específica (PAE) promogut per FC Girona al Pla de la Massana, un dels pocs espais agraris d’alt valor agronòmic que resten a la plana de Girona. El PAE proposa la construcció de dos camps de futbol destinats als entrenaments del primer equip del Girona, i les corresponents instal·lacions auxiliars: gimnàs, oficines, vestidors, pàrquing, etc. Aquesta és només la primera fase del complex esportiu que s’hi vol construir, ampliable fins a 7 camps de futbol, més edificis annexos i un gran pàrquing.

El projecte s’ha presentat via PAE, un instrument urbanístic destinat a aquells usos que no són compatibles amb el sòl no urbanitzable com ara aquest, però, que pel seu suposat interès públic es permet d’ubicar-se en sòl rural com a excepció. Les al·legacions presentades giren principalment al voltant d’aquests dos conceptes, atès que és la legitimació principal on s’emparen els promotors:

•  EL PROJECTE NO ÉS D’INTERÈS PÚBLIC pel simple motiu que per ser-ho hauria de beneficiar a tota la societat en el seu conjunt i, per contra, és un projecte privat perquè els jugadors de primera divisió pugin entrenar. En cap cas són unes instal·lacions d’ús públic que en pugui gaudir tota la ciutadania. Per contra, el que sí que és d’interès públic és preservar un dels pocs sòls agrícoles de gran valor que queden a la plana de Girona, dels quals tota la ciutadania se’n veu beneficiada a través dels serveis ecosistèmics que se’n deriven i per ser font d’aliments, tot ajudant a mantenir una sobirania alimentària cada cop més precària.
• EL PROJECTE NO POT EMPLAÇAR-SE EN MEDI RURAL, com fan gran part dels equipament esportius similars. Només cal mirar on s’entrenen els principals equips de la lliga per adonar-se que aquest tipus d’infraestructura es pot emplaçar perfectament en sòls urbanitzats, com ja ho fa la ciutat esportiva del Barça, l’Espanyol, etc. Així ho fan també els poliesportius i camps de futbol de multitud de pobles d’arreu de Catalunya i l’Estat. Inclòs també el de Vilablareix. Actualment la província de Girona disposa de multitud de sòl industrial o urbanitzable infraocupat, que amb una petita modificació d’usos podria acollir les instal·lacions que hi preveu el FC Girona. Aquest sòl a més ja estaria de per si «sacrificat» i comptaria amb tots els accessos i subministraments necessaris. S’evitaria així també la proliferació d’un nou nucli urbanitzat al bell mig de la plana de Girona, fet limitat pel Pla Territorial Parcial de Comarques Gironines.

Envers la resta de motius al·legats, recollim diverses incompatibilitats urbanístiques; la manca d’avaluació d’alternatives que justifiqui l’emplaçament; la continua destrucció de la zona agrícola de Vilablareix amb el creixement urbà i, per tant, la posada en valor d’aquest espai agrícola de regadiu; l’increment considerable de la contaminació lumínica de la zona (actualment amb un grau de protecció alta) quan es desenvolupi tot el projecte; l’afectació infavalorada sobre la mobilitat de la GIV-5332; la destrucció de l’espai d’alimentació i cria de diverses espècies protegides; la preocupació vers l’ús de l’aigua en aquesta conjuntura de sequera i l’oposició ciutadana des dels inicis.