Una de les principals al·legacions fa referència a l’aplicació estricta del Decret 21/2006 de la Generalitat de Catalunya, que estableix criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Els Naturalistes recordem que la construcció i l’ús dels edificis són responsables de més del 40 % de les emissions de CO₂ i que, per tant, és imprescindible integrar mesures d’estalvi energètic i energies renovables des de la fase inicial de projecte.
En aquest sentit, subratllem que el Decret obliga a definir i justificar en el projecte bàsic totes les mesures ambientals adoptades, i que aquestes no poden ser considerades elements accessoris. També destaquem l’obligatorietat d’incorporar energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària.
Pel que fa al cas concret de Sant Gregori, situat en zona climàtica III, la normativa estableix una contribució mínima del 50 % d’energia solar tèrmica, que pot arribar fins al 70 % segons la demanda i la tipologia d’habitatges.
A les al·legacions, també reclamem l’adequació del Pla Parcial al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), especialment pel que fa al Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB-HE). Aquest marc normatiu obliga a reduir la demanda energètica mitjançant una bona envolupant tèrmica, instal·lacions eficients, il·luminació de baix consum i la integració de sistemes d’energia renovable, com la solar tèrmica i la fotovoltaica.
El planejament urbanístic ha de garantir que els futurs edificis siguin coherents amb el principi europeu “d’edificis de Nearly Zero Energy Building (nZEB) -consum d’energia casi nul-” i contribueixin a la reducció de la dependència energètica i de les emissions associades.
Un tercer bloc d’al·legacions es centra en la gestió de l’aigua. Davant l’escassetat hídrica creixent, els Naturalistes de Girona proposem que el Pla Parcial incorpori sistemes de separació i reutilització d’aigües grises en els edificis de nova construcció. Aquestes mesures permetrien reduir el consum d’aigua potable, disminuir la càrrega sobre el clavegueram i les depuradores i minimitzar l’impacte ambiental del nou desenvolupament urbanístic.
Tot i que la normativa estatal no imposa de manera general aquests sistemes, recordem que el marc legal actual en fomenta la implantació, especialment per a usos no potables.