Primer de tot, en Damià Pastor de la IAEDEN-Salvem l’Empordà ens ha exposat quina és la situació actual del porc a Catalunya i a les comarques gironines. Tenim al voltant de 9 milions i mig de caps de porc. Això suposa uns volums enormes de purins que són de mal gestionar i que es situen prop o sobre la capacitat del medi per metabolitzar-los. En conseqüència, són la principal causa de contaminació dels aqüífers a Catalunya. Aquestes dades, segueixen anat a l’alça any rere any per un augment del consum de carn a nivell global, essent un 37% del total de les exportacions alimentàries a l’exterior, sobretot a la Xina i França. El problema recau en que els beneficis són per uns pocs, però els costos ambientals i econòmics de restaurar les masses d’aigua recauen en les arques públiques. Qui contamina hauria de pagar!
La contaminació per nitrats afecta a Catalunya a entre el 43% i el 67% de les masses d’aigua subterrànies, i un 34% dels sòls estan contaminats per fòsfor, potassi, coure i zinc. A més de la greu contaminació de l’aire per gasos d’efecte hivernacle com el metà (CH3), l’òxid nitrós (N2O) i l’amoníac (NH4). Aquesta ramaderia intensiva també té un efecte directe a la salut humana per la resistència dels bacteris als antibiòtics que es subministren a aquests animals.
Una de les preguntes que ens fem és, on és la tant anomenada sobirania alimentària si comprem el blat a Ucraïna, fem aquí el pinso i venem el porc a la Xina?
Algunes de les solucions que ens explica el company de la IAEDEN per dur a terme un decreixement d’aquest model de producció que agredeix al territori són: la reconversió de les granges actuals en ecològiques; donar una empenta als productors locals perquè elaborin productes de major qualitat; facilitar l’accés als mercats; promocionar els productes i ajuts. En definitiva, cal un canvi de model productiu que sigui una oportunitat pel món rural, ecològicament factible, econòmicament viable i socialment desitjable.
En segon lloc, en Pino Delàs, pagès de la Llavora especialitzat en porc ecològic i compromès amb el sector ramader lligat al territori, ens ha fet un aclariment d’alguns conceptes erronis i ens ha explicat la tasca que desenvolupen amb el seu soci a la granja. Ens ha remarcat que la ramaderia no contamina, el que contamina és el model productiu i de consum lligat al capitalisme. També ens ha explicat la realitat de com es troba actualment el porc ecològic, amb un total de 10 granges i 500 truges reproductores a Catalunya, un percentatge ínfim si el comparem amb la resta.
Per tant, l’èxit del model productiu de porc ecològic és marginal i cal un canvi de perspectiva en el sector. Ens cal reconvertir les granges per produir porc ecològic, hem d’oferir alternatives. Aquest nou model de consum que es contraposa amb el model actual basat en el creixement infinit és, a dia d’avui, la única solució per fer front a l’emergència climàtica i adaptar-nos al canvi climàtic. Alguns dels avantatges respecte les granges no ecològiques són: menys antibiòtics ja que hi ha un major benestar animal; menys consum d’energies no renovables lligat al consum de producte de proximitat per alimentar el bestiar, pel model de comercialització local i instal·lacions més eficients energèticament; menys impacte ambiental ja que no es genera purí, sinó fems (essent els fems un adob de major qualitat al no estar composat per un 80-90% d’aigua); potencia l’economia i els productors locals, etc.
En definitiva, cal un decreixement del sector porcí, aconseguint així reduir els impactes negatius que aquest genera sobre territori. A més a més, aquest decreixement s’ha de veure impulsat per una reducció en el consum de carn local i internacional i per una aposta ferma per part de les institucions públiques i el sector perquè s’evolucioni cap a un sistema que permeti empoderar als pagesos i fer-los més resilients a la bombolla actual i els efectes del canvi climàtic.
