El 5 novembre de 2019 una vintena d’entitats, d’entre les que hi participem molt activament els NATUS, i agrupades en la plataforma Girona pel Clima, van presentar una moció al Ple ordinari de novembre de 2019 que va ser assumida per tots els grups municipals del Ple de l’Ajuntament de Girona amb una declaració institucional d’Emergència Climàtica.
Entre els acords inclosos hi havia la realització d’una estratègia de ciutat per fer front a l’emergència climàtica, com a substituta de l’anterior Pla de referència en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic (PACES), i amb l’objectiu afegit que fos un document marc de les polítiques referides a l’economia, habitatge, espais naturals, urbanisme, serveis socials, mobilitat… de la Girona del present i del futur. Atès que aquesta estratègia inclourà altres temes que van més enllà de l’àmbit mediambiental, s’ha acabat anomenant Pla de Transició Ecosocial.
Aquesta voluntat de canvi, s’ha materialitzat en un gran pacte de ciutat en forma d’ Audiència Pública, que va tenir lloc el 8 de juliol de 2021. En aquesta audiència es va presentar el Pacte de ciutat per la Transició Ecosocial, que ja han subscrit més de 50 entitats, sindicats, institucions, tots els grups polítics municipals i la UdG.
Aquest pacte inclou 5 grans horitzons:
- Mitigació i adaptació al canvi climàtic. Assolir l’any 2030 una reducció d’emissions de GEH per càpita del 55% respecte el 2010 en línia amb les recomanacions del últim informe del IPCC. Alhora ens comprometem a augmentar la resiliència de la ciutat per gestionar les conseqüències de l'emergència climàtica incloent, entre d’altres, fenòmens meteorològics extrems, pandèmies, migracions, manca de recursos naturals (aigua, alimentació, energia...)...
- Circularitat de materials, energia i aigua a la ciutat: És imprescindible avançar cap a un consum de proximitat i responsable i cap a la circularitat en l’ús de l'energia, l'aigua i els materials que s’usen en el conjunt de la ciutat. Per fer-ho cal, en primer lloc, reduir el consum, en termes relatius i absoluts, i, en segon lloc, relocalizar les fonts d'obtenció d’energia, aigua i materials. Per tal d’avançar cap a la sobirania energètica de la ciutat i la regió urbana, Girona aposta per una transició energètica amb l’objectiu de que com a mínim el 70% del consum energètic provingui de fons renovables al 2030.
- Transformació del model econòmic de la ciutat. Assolir una transformació del model productiu i de consum de la ciutat, enfocada a la reconversió de sectors i activitats ambientalment nocius, cap a sectors social i ambientalment útils, com són les cures, la cultura o el coneixement.
- Justícia social i climàtica. Per tenir èxit, la transició necessita repartir equitativament els costos i beneficis del procés de transformació del model econòmic, i assegurar que totes les persones de la ciutat tinguin les necessitats bàsiques i subministraments bàsics garantits. Això requereix canvis estructurals per equilibrar les actuals desigualtats que aboquen famílies a la pobresa, manca d’alimentació saludable, situacions habitacionals precàries i pobresa energètica entre d’altres. Així mateix, els impactes climàtics futurs hauran de ser gestionats perquè no afectin desproporcionadament a la població amb desigualtats socioeconòmiques preexistents. Aquests aspectes s’han de treballar a nivell de ciutat, però també amb mirada planetària, atesa la responsabilitat històrica i el caràcter global dels efectes del canvi climàtic.
- Aprofundiment democràtic i empoderament comunitari en la presa de decisions vinculants: La transició ecosocial ha de ser co-responsabilitat de les institucions locals i la ciutadania. Com a tal, les polítiques de transició ecosocial s’han de co-dissenyar entre institucions i ciutadania, i ha d’incloure espais col·legiats de seguiment, control, revisió i creació de polítiques públiques
Podeu consultar el Pacte del ciutat aquí.
Val a dir que partim d’una situació complicada. La diagnosi prèvia que s’ha fet, mostra les enormes mancances que han tingut plans i estratègies municipals que fins ara han tingut per objectiu la reducció d’emissions i la lluita contra el canvi climàtic.
Així mateix, des dels NATUS volem manifestar la necessitat d’un inventari actualitzat d’emissions, atès que l’últim del que disposem és del 2014. Aquest 2021 és urgent i necessari elaborar aquest inventari, que ha de plantejar-se com un anàlisi holístic i metabòlic dels processos de la ciutat, incloent les entrades i sortides de matèria, energia i aigua, així com la ciutadania resident i no resident que interacciona a la ciutat.
Sigui com sigui, des de l’Ajuntament de Girona es mostra una gran receptivitat i voluntat de canvi i Girona ja ha iniciat un repte enorme que requereix de la participació de tota la ciutadania. De res ens serveix un pacte institucional, sense el suport i implicació ciutadana. Per això, la redacció del Pla es farà de forma participada i des dels NATUS us animem a participar-hi.
S’ha habilitat un espai a la plataforma digital al Girona Decidim des d’on se centralitzarà tota la informació relativa al procés. Per accedir-hi heu d’anar a aquest enllaç i registrar-vos.
El procés participatiu s’iniciarà amb una jornada presencial de definició de les línies estratègiques i objectius específics del Pla. Aquesta jornada es dividirà en 2 sessions que tindran lloc els dies 21 i 28 de setembre de 18 a 20h. Cal inscripció prèvia aquí.