A Catalunya s’hi poden trobar unes 200 espècies de papallones, moltes d’elles amb peculiaritats pròpies de cada espècie o família. Algunes són migratòries, d’altres totalment sedentàries, algunes estableixen relacions de mutualisme amb formigues, unes quantes tenen una dependència estricta amb una espècie de planta en concret, etc.
És precisament aquestes peculiaritats, així com que siguin organismes tan coneguts i estudiats, que les converteix en uns excel·lents organismes bioindicadors.
(1).jpg)
Foto 2: Capgròs comú (Carcharodus alceae), una papallona especialista de les plantes de la família de les malvàcies
Malauradament, la gran majoria d’espècies té una cosa en comú: les seves poblacions han patit davallades molt importants les últimes dècades.
Des de l’ANG estudiem els canvis en les seves poblacions en espais naturals protegits aplicant la metodologia del projecte CBMS.
Aquesta línia de treball es va començar el 2020 amb la finalitat inicial de motivar al voluntariat de l’entitat a descobrir i estudiar la biodiversitat de papallones a la vall de Sant Daniel.
Durant el 2023 i 2024, els tècnics de l’entitat han participat en el seguiment de papallones de l’itinerari de Montjoi, al Parc Natural de Cap de Creus.
Al 2024 també van participar en el seguiment de papallones de Sant Quirze de Colera, al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.
Gràfiques: Tendències poblacionals de la saltabardisses de solell, espècie típica de prats mediterranis, i de la cleòpatra, propia de matollars alts, a la Vall de Montjoi.
També treballem per poder afavorir la presència d’aquests animals en els entorns més humanitzats. Futurament, incorporarem dins dels nostres seguiments de fauna el projecte Jardins de Papallones.
Foto 3: Argentada comuna (Argynnis paphia) atreta per les flors d’espígol (Lavandula spp.) d’un jardí privat.
Les ciutats no són espais buits de natura. Al contrari, els parcs, jardins i altres espais verds urbans poden acollir una biodiversitat sorprenent si es gestionen adequadament. En aquest context, les papallones són uns excel·lents indicadors de la qualitat ambiental: responen ràpidament als canvis en la gestió dels espais verds, a la presència de plantes florides i a la disponibilitat d’hàbitat.
.jpeg)
Amb el suport de l’Ajuntament de Girona, l’Associació de Naturalistes de Girona ha impulsat durant el 2025 un projecte per estudiar les comunitats de papallones als parcs urbans de la ciutat i valorar com la gestió d’aquests espais influeix en la seva diversitat.
Entre els mesos d’abril i setembre es van mostrejar 20 parcs urbans de Girona, fent una visita cada mes i diferenciant entre:
11 espais naturalitzats o periurbans, amb vegetació diversa i zones menys gestionades amb abundància de plantes ruderals i silvestres
9 parcs plenament urbans, amb gespa segada regularment i vegetació més homogènia i flora ornamental.
El seguiment es va fer mitjançant un protocol estandarditzat de comptatges de 15 minuts, repetits mensualment, registrant les espècies observades, el nombre d’individus i l’estat del parc (floració, segues, presència de plantes nutrícies, etc.). Aquest mètode és àmpliament utilitzat en programes europeus de seguiment de papallones.
.JPEG)
Al llarg de la temporada es van registrar 843 papallones de 37 espècies diferents, una xifra notable en un entorn urbà. L’activitat va seguir el patró típic mediterrani, amb un màxim de diversitat i abundància a la primavera i inicis d’estiu, i un segon repunt a finals d’estiu associat a espècies migradores.
Les espècies més abundants van ser papallones generalistes i adaptades als entorns urbans, com la blanqueta de la col (Pieris rapae), la bruna de bosc (Pararge aegeria) i la blaveta comuna (Polyommatus icarus). Tot i això, també es van detectar espècies menys habituals en ciutat, especialment als parcs més naturalitzats.
Els resultats mostren diferències clares segons el tipus de parc:
- Els parcs naturalitzats presenten una major riquesa d’espècies i més individus, i acullen també papallones més exigents i menys comunes en ambients urbans.
- Els parcs plenament urbans tenen comunitats més pobres, dominades per poques espècies generalistes que toleren bé la gestió intensiva.
Això confirma que la diversitat vegetal, la presència de prats florits, la reducció de segues i l’ús de plantes autòctones són factors clau per afavorir les papallones i, en general, la biodiversitat urbana.
L’estudi posa de manifest que una gestió més ecològica dels espais verds pot tenir un impacte molt positiu sobre la biodiversitat urbana. Incrementar la naturalització dels parcs, millorar la connectivitat entre espais verds i adaptar les pràctiques de manteniment permetria fer de Girona una ciutat més rica, resilient i amigable per a les papallones… i per a les persones.
Aquest projecte estableix també les bases per a un seguiment a llarg termini de les papallones urbanes i obre la porta a futures accions de conservació, educació ambiental i participació ciutadana.
Dins del marc del projecte s’ha elaborat una proposta de disseny d’un jardí de papallones al Parc Central de Girona. Aquesta proposta planteja la creació d’un espai amb vegetació autòctona i plantes nutrícies, que garanteixi floració al llarg de l’any i redueixi la intensitat de la gestió. L’objectiu és afavorir la presència de papallones i altres pol·linitzadors, millorar la connectivitat ecològica del parc i convertir l’espai en un element demostratiu de biodiversitat urbana, amb valor educatiu i divulgatiu per a la ciutadania.
.png)
